david-solomon-goldman-sachs

Goldman Sachs està ultimant una nova ronda d'acomiadaments. Serà la tercera que emprengui des del mes de setembre passat, i el banc l'ha impulsat per adaptar-se a la caiguda de les operacions que s'ha produït a Wall Street, que ha minvat els ingressos.

  • 566,10$
  • 2,19%

S'espera, segons ha publicat The Wall Street Journal, que Goldman retalli menys de 250 llocs de treball durant les properes setmanes entre el personal de més rang, segons ha explicat una persona amb coneixement dels plans del banc, la seu del qual s'ubica a Nova York. Això representa menys de l'1% de la plantilla del banc, que comptava a finals de març amb 45.400 treballadors (un 6% menys que al quart trimestre del 2022).

Cal recordar que Goldman Sachs, de la mà del conseller delegat David Solomon, va ser una de les primeres grans empreses nord-americanes a anunciar centenars d'acomiadaments al setembre. Al gener va retallar més llocs de treball, acomiadant uns 3.200 treballadors, i la seva estratègia ha estat seguida per altres bancs com Morgan Stanley, que ha suprimit 3.000 llocs de treball, i JP Morgan Chase, que ha retallat uns 500 llocs de treball.

Tot i això, Goldman necessita emprendre retallades més pronunciades, malgrat que gairebé totes les seves divisions han estat retallant despeses aquest any, pel fet que està més lligat als vaivens de Wall Street que els seus competidors. Precisament per això, davant la caiguda de les operacions a la borsa nord-americana, ha decidit plantejar més acomiadaments.

I és que la caiguda del 16% en els ingressos per negociació i assessorament del primer trimestre ha contribuït a un decebedor començament d'any.

Al febrer, Goldman Sachs va esbossar un pla per retallar costos per valor de 1.000 milions de dòlars. El director financer, Denis Coleman, va dir llavors que les retallades de llocs de treball del gener combinats amb la reducció de les contractacions de reemplaçaments després de les baixes es traduirien en una disminució de 600 milions. També va detallar que l'empresa pretenia aconseguir l'estalvi de 400 milions de dòlars més en eficiències de costos no relacionades amb compensacions.

Noticias relacionadas

contador