Les posicions curtes sempre han generat controvèrsia. Això de guanyar diners apostant que l'empresa ho farà malament és, si més no, curiós, i a molta gent desconeixedora d'aquesta forma d'inversió li crida l'atenció quan se li explica. És una pràctica legal que té sentit emprar quan una companyia no va bé però que, indiscutiblement, també contribueix que aquesta vagi a pitjor.
Diu Michael Hewson, director d'anàlisi de CMC Markets, que probablement són pocs els que ploren per les pèrdues dels hedge funds que van apostar en curt contra GameStop -"després de tot, si jugues amb foc has d'estar preparat per cremar-te", apunta. No obstant això, resumir el que ha passat amb els títols de l'empresa de videojocs parlant de mals (els hedge funds baixistes) i bons (els foreros, que volen salvar-la) és, probablement, simplificar massa.
I és que, no s'ha d'oblidar que aquests foreros o petits inversors que han unit les seves forces a Reddit també estan guanyant diners amb aquest 'rescat'... i molt. D'altra banda, mentre que els curts actuen dins de les normes, la coordinació amb la qual ho han fet els foreros "planteja dubtes sobre la legalitat del que està passant en molts fòrums ara mateix", avisa Hewson. Segons el director d'anàlisi de la companyia britànica, tot això "obre la possibilitat que es prenguin més mesures reguladores si provoca una major inestabilitat al mercat".
L'ORIGEN
La cadena de videojocs GameStop, amb 37 anys d'antiguitat, va anunciar el passat mes d'abril el tancament de 450 botigues per les enormes pèrdues que es van produir quan les vendes es van traslladar massivament a Internet a causa de la pandèmia. Per aquelles dates les seves accions cotitzaven a prop dels 3 dòlars. Les coses van començar a cobrar força al setembre, quan Ryan Cohen, el fundador de la botiga en línia de menjar per a mascotes Chew, va comprar el 13% de la companyia i va empènyer GameStop a entrar a Internet i rivalitzar amb Amazon. Va ser llavors quan els inversors de Wall Street van decidir apostar contra GameStop, venent en curt les seves accions, que cotitzaven a l'entorn dels 10 dòlars.
"Normalment, tot hauria d'haver anat bé. Que GameStop rivalizava amb Amazon no era més que 'un ratolí ensenyant les dents a un ós'. Atenent als fonamentals, hi havia poques esperances de veure que les accions de GameStop tornessin a sortir a la superfície. Llavors, de sobte, els inversors minoristes es van abalançar sobre el valor", explica Ipek Ozkardeskaya, analista de Swissquote Bank. El moviment es va traduir en pèrdues massives per als grans inversors de Wall Street que van apostar contra l'empresa i guanys per als petits, al mateix temps que va suposar un gran alleugeriment per GameStop.
Ozkardeskaya explica que, mentre és possible trobar una explicació fonamental quan les cotitzacions de les grans tecnològiques, per exemple, pugen "frenèticament" -com l'augment de la demanda induït per la pandèmia, uns resultats millors del que s'esperava per al trimestre o el potencial de creixement-, és molt difícil fer-ho quan les empreses estan a la vora de la fallida, com és el cas. És aquí quan adverteix que cal treure una gran bandera vermella, la que evidencia "la desconnexió entre el que passa als mercats de valors i la realitat".
La SEC (Comissió del Mercat de Valors) nord-americana és conscient del risc que comporten aquestes formes d'actuar i del perill que aquesta connexió entre realitat i borses es trenqui de forma tan brutal i evident com ha passat a GameStop. És per això que ha avisat que vigila activament l'actual volatilitat, tot i que ja hi ha veus que adverteixen que, si hi ha una voluntat de seguir fent o tornar a fer alguna cosa semblant, tractar d'impedir-ho serà com "posar tanques al camp".
"El frenesí provocat per un gran nombre d'inversors arremolinats al voltant de companyies amb greus problemes suscita tota mena de preguntes pel que fa a la possible manipulació de mercat. Ja és il·legal que les institucions es coordinin, cosa que planteja dubtes sobre la legalitat del que està passant ara mateix en aquests fòrums", insisteix Hewson.
Ipek Ozkardeskaya resumeix en dos ensenyaments del cas GameStop. La primera, "que la unió fa la força", cosa que planteja seriosos reptes per als reguladors borsaris; i, la segona, "que els inversors estan disposats a comprar qualsevol cosa per tal d'obtenir beneficis".
I és que, deixant de banda el missatge de rescat èpic, la satisfacció que pugui provocar fastiguejar els hedge funds, etc., realment del que aquí es tracta és de guanyar diners, i de com les empreses amb problemes econòmics són una bona matèria primera per a l'especulació. No cal anar-se'n molt lluny. A Espanya, i salvant les distàncies, en tenim múltiples exemples. Només cal mirar tres dels valors que més pugen l'any: Pescanova (+43%), Nyesa (+22%) i Duro Felguera (+18%). Les tres són companyies que han tingut o tenen problemes financers i amb un futur, en algun dels casos, dubtós. I això no és una cosa puntual. Passa constantment.
