La banca no és l'únic sector on les fusions entre competidors s'han convertit en la principal opció per a créixer. En el sector de les telecomunicacions, regulacions al marge, les exigències de creixement via operació corporativa són molt similars i Telefónica es perfila com un dels actors que pot tenir un paper destacat. A més, dos països s'emporten la palma: Espanya i Itàlia que, segons l'últim informe sobre el sector publicat per Barclays, són els dos mercats on es requereixen més moviments en aquesta direcció.
- 4,30€
- 0,84%
"Considerem que diversos mercats europeus travessen dificultats a causa de la intensa competència. En part, motivades per la històrica regulació i les solucions que s'han cercat via fusions i adquisicions", indica Barclays en el seu últim informe sobre el sector de les telecomunicacions.
"Els dos principals són Itàlia i Espanya", recalca. "En ells, l'arribada de nous operadors, seguida de la consolidació, ha colpejat el mercat i l'ha conduït cap a una tendència de preus a la baixa, la qual cosa limita la possibilitat de qualsevol recuperació a curt termini", ressalta Barclays.
Noticia relacionada
MERCATS A VIGILAR
No són els únics mercats que assenyala. També recorda que el Regne Unit, França i Suècia es mantenen com a països amb quatre grans operadors i Alemanya ja va en la mateixa direcció.
Per això, Barclays assenyala la Comissió Europea. Entén que l'Executiu comunitari hauria de tenir un enfocament més obert i flexible, per a afavorir la integració del sector; i reduir aquests obstacles i barreres que ha mantingut per evitar fusions [com va succeir amb Telefónica i la venda d'O2]. Treure'ls seria un clar missatge positiu per als operadors.
Aquesta no és, ni molt menys, la primera vegada que ressonen veus reclamant fusions a Europa. El president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, ha enviat diversos missatges aquest estiu en aquesta mateixa direcció. El directiu considera que no és realista que al 'vell continent' existeixin 400 operadors diferents. "No és competitiu", assegurava a la fi de juliol perquè, entenia, aquesta "estructura de mercat a Europa és insostenible".
