- 0,05€
- 2,65%
José Antonio Delgado Manzanares, l'inspector de capçalera de Bankia entre 2011 i 2013 juntament amb José Antonio Casaus, ha afirmat que la integració de les set caixes d'estalvi que van acabar donant lloc a Bankia va ser una operació per "maquillar el mort" que eren, precisament, les caixes d'estalvi. "Caja Madrid era un moribund i Bancaixa era un mort" abans de la integració, en opinió de l’exinspector, que ha apuntat que les caixes van arribar al Sistema Institucional de Protecció (SIP) sense que "ningú" revisés els seus comptes.
"Va ser una operació de maquillatge, en què calia que cap dels actors es sortís del pla. Si qualsevol hagués dit alguna cosa, el procés desbarrava completament", ha apuntat l'exinspector, que es va incorporar a la inspecció de Bankia el setembre de 2011. En la seva opinió, les caixes d'estalvi van arribar al SIP arrossegant problemes "de partides". "Van entrar indegudament classificades i ho van anar arrossegant", ha assenyalat Delgado Manzanares.
L'exinspector declara aquest dilluns com a testimoni en la causa penal que investiga les responsabilitats per la sortida a borsa de Bankia, un dia abans que ho faci el seu excompany en la inspecció de l'entitat, José Antonio Casaus. Preguntat durant la seva declaració per la fiscal sobre els informes que es van realitzar previs a la fusió de les caixes, quan ell encara no havia arribat a l'entitat, Delgado Manzanares ha explicat que les antigues entitats van aportar uns comptes que "no va revisar ningú".
"L'important és que la informació de base estava malament", ha apuntat l'exinspector. Part d'aquesta informació que "estava malament" eren "terceres refinançaments" de determinades operacions, que estaven qualificades "en normal, meritant interessos en els comptes de resultats". "La informació era totalment incorrecta", ha denunciat.
Delgado Manzanares va arribar a la inspecció de Bankia el setembre de 2011, quan ja n’estava a càrrec Casaus. Segons ha relatat, en arribar Casaus li va dir: "Aquí es diu que això és una estructura de doble banc i és mentida. Tenim un banc dolent, que és Bankia, i un banc pitjor, que és BFA".
A més, li va explicar que la sortida a borsa de Bankia, que s'havia produït dos mesos abans, "no era idònia" i que tenia dubtes sobre la viabilitat de BFA.
"El FROB condicionava la devolució [de les ajudes] al seguiment de la solvència de BFA individual i deia que si el Banc d'Espanya detectava que BFA es trobava en una situació que posés en dubte la devolució havia d'aixecar el banderí i dir que igual el FROB havia d'entrar en el capital. Des que jo vaig arribar, Casaus va estar dient que era la situació que de facto s'estava produint", ha apuntat.
Coincidint amb la seva arribada a Bankia, el setembre de 2011, l'equip d'inspecció va publicar un informe de seguiment amb dades el juny, en què, segons Delgado Manzanares, es deduïa que l'entitat en els seus comptes tenia "un nombre significatiu d'actius" qualificats "com a inversió normal" però que "tenien indicis de ser dubtosos". "En la declaració de solvència s'estaven incloent conceptes que no haurien de figurar aquí", ha afegit.
D'altra banda, Delgado Manzanares ha explicat que als membres de l'equip de Casaus els va semblar "perillós" el fet que tant els departaments d'Auditoria Interna com el Immobiliari depenguessin el 2011 de José Luis Olivas, vicepresident de Bankia, atès que "gran part de les operacions irregulars del grup venien de Bancaixa".
"MOROSITAT ENCOBERTA"
A més, Delgado Manzanares ha afirmat que els inspectors van advertir en diverses ocasions als seus superiors en el Banc d'Espanya de la "morositat encoberta" que hi havia als comptes de 2011 de Bankia i que va portar el nou equip gestor, el dirigit per José Ignacio Goirigolzarri , a reformular-los. "La reformulació recull part, almenys, de la morositat encoberta de la qual l'equip [de sanejament] estava advertint fa mesos. Bankia estava sense reflectir-ho en els comptes del 2011, havia de haver-ho reflectit i no ho va reflectir. Ho va fer a la reformulació", ha afirmat.
Segons Delgado Manzanares, la raó que va portar l'entitat a reformular els seus comptes de 2011 el maig de l'any següent no va ser l'evolució inesperada del cicle econòmic, com han defensat alguns acusats, sinó el fet que les taxacions no estaven actualitzades. "Havien de haver aportat [a l'auditor extern, Deloitte] les taxacions i no ho van fer. Aquest és el nucli de la reformulació. No és que els comptes es deterioressin pel cicle econòmic, això és totalment fals. No va ajudar, però els problemes venien de base. I la base no és 2010 o 2011, la base és 2005, 2006, 2007... és a dir, les caixes ", ha afegit.
