Endesa i Iberdrola pugen en borsa: el Govern redueix la retallada a la seva retribució

Les accions d'Endesa, la companyia més afectada, han pujat un 2,67% a l'IBEX-35, mentre els títols d'Iberdrola han repuntat un 0,98%. Les dues companyies havien criticat durament l'avantprojecte, que ha introduït modificacions que recullen les "observacions i comentaris dels diferents actors", així com les recomanacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i del Consell d'Estat per "garantir la seva solvència i rigor".

CANVIS INTRODUÏTS

En concret, els canvis introduïts en el projecte afecten l'establiment d'un llindar mínim de 20 euros en el preu del CO₂ a partir del qual s'activaria la minoració, assegurant així "la rendibilitat i la viabilitat" de les plantes.

A més, s'ha realitzat una modificació en la data de referència per a les plantes a les quals afectarà la mesura, traslladant-la a dos anys abans, des de 2005 a 2003.

A l'objecte de determinar la quantia del dividend de carboni a detreure, l'esborrany normatiu recull una fórmula matemàtica que té en compte elements com la producció elèctrica de les referides instal·lacions i el preu del CO₂ a l'ETS, a partir del seu valor mig des que el mercat es va reformar el 2017 fins a l'actualitat.

D'acord amb aquesta fórmula, la minoració d'ingressos pot oscil·lar entre els 199 milions d'euros anuals amb la tona de CO2 a 30 euros i els 1.691.000 d'euros amb la tona a 100 euros.

Amb els actuals preus de l'ETS (per les sigles en anglès de mercat), que superen els 50 euros per tona, l'import de la minoració seria d'uns 625 milions d'euros, al voltant del 16% de la facturació mitjana de les instal·lacions.

En l'avantprojecte que es va llançar a consulta fa uns mesos la retallada a les instal·lacions ascendia a al voltant del 25% facturació mitjana anual de les centrals afectades, ascendint a uns 1.000 milions d'euros anuals.

EL 90% COBRIR DESPESES DEL SISTEMA I EL 10%, A POBRESA ENERGÈTICA

A més, el 10% de la quantitat resultant es destinarà a combatre la pobresa energètica; concretament, ajudarà els consumidors vulnerables severs en risc d'exclusió social.

Mentrestant, l'altre 90% cobrirà costos de sistema elèctric, prioritzant el finançament dels mecanismes de capacitat en vigor, i destinant l'excedent a finançar els càrrecs del sistema elèctric; en conseqüència, baixarà la factura final de tots els consumidors, en un rang que abasta des del 2,5% en el cas d'una llar fins al 0,85% per a una gran indústria, segons l'actual conjuntura, ha indicat el gabinet dirigit per Teresa Ribera.

En concret, la norma planteja retallar els ingressos que reben les centrals nuclears, el 80% de la potència hidroelèctrica instal·lada i els parcs eòlics anteriors a la publicació de la Directiva 2003/87 / CE, que va crear el mercat europeu de CO₂.

Els elevats preus d'aquest mercat es repercuteixen al mercat majorista de l'electricitat i a l'actualitat proporcionen a aquestes plantes uns beneficis extraordinaris -dividend de carboni- "que no es consideren adequats", ha indicat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Aquest projecte de Llei pel qual s'actua sobre la retribució del CO₂ no emès al mercat elèctric coincideix al Congrés amb el projecte de Llei de creació de Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), una altra proposta normativa per retirar dels càrrecs del sistema elèctric la retribució regulada de les renovables històriques, la cogeneració i els residus -més de 6.000 milions el 2020 d'una manera progressiva durant un quinquenni, repartint-los entre tots els vectors energètics.

La combinació d'ambdues normes, que formen part de la reforma energètica estructural que escomet l'Executiu, abaratirà permanentment la factura elèctrica dels consumidors en una forquilla des del 15% d'una llar fins a l'1,5% d'una gran indústria, segons estimacions de Ministeri.