Endesa i Iberdrola consideren que la retallada de més de 1.000 milions d'euros anuals a les renovables plantejat pel Govern "podria refredar el potencial que té Espanya" davant aquesta forma de produir energia. A més, donen per "trencat" l'acord assolit fa dos anys per al tancament ordenat del parc nuclear espanyol.
- 19,53€
- 0,49%
- 13,21€
- 0,19%
Així ho constata l'entitat financera Credit Suisse després d'un informe realitzat sobre el sector energètic europeu després de les trobades mantingudes amb directius de les principals companyies.
En el cas concret d'Iberdrola, l'energètica, que va anunciar que proposarà mesures alternatives a la retallada de l'anomenat 'dividend de carboni', avisa que la proposta de l'executiu "posa en perill" el seu paper a Espanya i veu la mesura "molt negativa" per al sector, arribant fins i tot a considerar que el seu pla d'inversió podria ser revisat per la retallada. A més, assenyala que l'aprovació d'aquesta mesura donaria per "trencat" l'acord sobre el tancament escalonat de les centrals nuclears entre 2027 i 2035. Un pacte al qual es va arribar fa dos anys.
Per la seva banda, Endesa ha traslladat als analistes de Credit Suisse que està totalment en contra de la proposta de Govern. Des de la companyia xifren l'impacte en uns 400 milions d'euros en el seu resultat brut d'explotació (Ebitda), en el pitjor dels escenaris. Així mateix, es mostren confiats que la mesura pugui patir canvis en el procés parlamentari o que sigui revisada per la Unió Europea.
En el cas de no produir-se canvis en el seu tràmit, l'elèctrica dirigida per José Bogas va assenyalar que la proposta podria "refredar el potencial renovable a Espanya", destaca el banc d'inversió.
En referència a això, Endesa, que xifra un cost actual per la nuclear i la hidràulica de 56 i 54 euros per megawatt hora (MWh), respectivament -incloent-hi depreciació i amortització (D&A) -, té un pla per al desenvolupament de 3.900 megawatts (MW) renovables entre 2021-2023, treballant per elevar els seus objectius després d'aquest horitzó, tot i que adverteix que l'avantprojecte de llei afegeix "importants incerteses" sobre la implementació del Pla Nacional d'Energia i Clima (PNIEC).
El passat 1 de juny, el Consell de Ministres va acordar iniciar la tramitació d'un avantprojecte de llei amb què reduir els anomenats 'beneficis caiguts del cel' de les nuclears i les hidràuliques, que suposarà una retallada de més de 1.000 milions d'euros anuals en la retribució que reben les elèctriques.
En concret, la proposta, que obria així el seu tràmit d'audiència pública per a la seva aprovació, passa per un mecanisme de mitigació de part del dividend de carboni que perceben les tecnologies no emissores anteriors a 2005 (hidràulica i nuclear).
IBERDROLA DESCARTA NOVES OPERACIONS DE FUSIÓ O ADQUISICIÓ
D'altra banda, Iberdrola, que ha reafirmat a Credit Suisse el seu objectiu d'un benefici net per 2021 d'entre 3.700 i 3.800 milions d'euros -sense incloure-hi cap impacte negatiu per la retallada del dividend de CO2-, descarta noves operacions de fusió o adquisició.
Així, l'empresa ha subratllat estar centrada en la integració al Brasil de la distribuïdora CEB i als Estats Units de PNM Resources, operació que preveu tancar al setembre/octubre.
Per la seva banda, Endesa vaticina que el seu pròxim pla de negocis podria incloure majors inversions en xarxes, encara que vinculat a un augment del límit regulador de la inversió fins al 0,18% del PIB, des del 0,14%. No obstant això, no veu clar "un cronograma" per a la seva aprovació en aquest moment.
Pel que fa als seus plans per a l'impuls de l'hidrogen verd, amb una cartera de 23 projectes d'hidrogen verd associats a una capacitat de potència de gairebé 2.000 MW renovables, Endesa indica que veu senyals d'un reducció dels costos dels electrolitzadors, encara que va estimar que necessitaran un finançament, via Govern o UE, del 55% per complir amb els criteris d'inversió.
