El recompte dels 955 vots que van ser apartats després de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona ha confirmat el canvi de signe en l'organisme. La candidatura impulsada per l'ANC ha obtingut 31 cadires de les 40 que es podien votar en el Ple, segons les dades finals, un membre menys dels que van resultar dels provisionals. L'escrutini final ha col·locat els independentistes als comandaments de la centenària entitat que té influència directa en Fira de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona, la Cambra d'Espanya o la Fundació La Caixa.
Aquests són els resultats finals obtinguts per la llista 'Cambres: Eines de País' liderada pel cofundador del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, que ha estat la que ha aconseguit més representants en el Ple enfront de les altres. També compta amb membres destacats com l'actor Joel Joan, el fundador de Bonpreu Joan Font i el destacat empresari vallesà Pere Barris.
La candidatura que ha sumat la cadira perduda per l'ANC ha estat la de Ramon Masià, que no n'havia obtingut cap en els resultats provisionals, mentre que les candidatures d'Enric Crous, Carles Tusquets i 50a50 s'han mantingut igual, amb quatre, tres i una cadira, respectivament. La resta de candidats, especialment Masià, estudien ara impugnar els resultats, un procés que no pararà el curs dels esdeveniments a la Cambra barcelonina, el Ple de constitució, que ha de fixar els seus membres durant els proper quatre anys, se celebrarà a les portes de l'estiu.
En aquestes eleccions s'han escollit per sufragi 40 dels 60 membres que configuren el Ple de la Cambra de Comerç, que es divideixen en 13 grups en funció del seu pes en l'economia catalana i que determina el nombre de vocalies que té cada un. La resta de membres del Ple de l'ens cameral resulten de la proposta de les patronals Foment del Treball i Pimec -sis membres- i de les companyies que fan aportacions voluntàries -14 membres-.
Fonts de l'organisme català expliquen que les sis cadires que es reparteixen entre les patronals empresarials es votaran el 5 de juny, de 10.00 a 14.00 hores, cosa que fixa la data de l'esmentat Ple de constitució dies després. Quant als 14 seients que les empreses compren amb aportacions econòmiques de 75.000 euros anuals com a mínim, s'ocuparan, fins al 2023 Abertis, Banc de Sabadell, Banco Mediolanum, Caixabank, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, Magma Disseny, Naturgy, Pricewaterhousecoopers , Promotora Kasde, RACC, Damm i Societat General d'Aigües de Barcelona. Conjuntament aporten fins a un milió d'euros del pressupost total de l'entitat que s'aproxima als 20 milions d'euros anuals. En concret, el 2018 va gestionar 18,6 milions.
CANVIS, SÍ, CISMA, NO
Una de les reformes que es planteja la candidatura de Canadell és, precisament, l'abolició d'aquest sistema de compra de cadires que consideren "poc democràtic", assegura Pere Antentas, portaveu de 'Cambres: Eines de País'. Segons explica a 'Bolsamanía', el sistema actual "no representa la totalitat del teixit empresarial català ni la societat catalana", per tant treballaran per eliminar aquest repartiment. Un dels objectius del seu mandat de quatre anys serà aconseguir que, en les pròximes eleccions, aquestes 14 cadires també es votin entre les empreses que presentin les seves candidatures.
A més, preparen un complet revulsiu en aquest organisme que en cap cas es planteja com una guerra contra l'IBEX, especialment les empreses que van traslladar les seves seus durant la diàspora empresarial de 2017, com s'havia considerat en un primer moment. Així, aclareix Antentas que no trencaran amb la Cambra d'Espanya, que és l'encarregada de distribuir a les Cambres regionals les subvencions que arriben d'Europa, ni de proposar canvis radicals en la presidència de la Fira de Barcelona, per exemple. Sí reconeix el portaveu que pressionaran per reemplaçar alguns "directors de salons que estan per postureig".
Els directius de la Cambra també tenen influència directa sobre el Consorci de la Zona Franca, l'Autoritat Portuària de Barcelona, Turisme de Barcelona, la Fundació Bancària La Caixa i la Cambra d'Espanya. Antentas subratlla que no pretenen en cap cas "abocar al cisma" aquestes entitats i explica que el seu poder de decisió és limitat, ja que les decisions se solen prendre de forma col·legiada al costat d'altres organismes. Tornant al cas de Fira, per exemple, la Cambra de Barcelona comparteix la direcció amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.