Les 'telecos' es salven d'una multa milionària. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional que anul·lava una sanció de 120 milions d'euros que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar el desembre de 2012 a Telefónica, Orange i Vodafone per abús de posició de domini en considerar que cobraven preus excessius pels serveis de missatges curts (SMS i MMS).
- 10,02€
- 1,60%
- 4,30€
- 0,84%
- 0,70£
- 1,74%
En tres sentències, el Suprem desestima sengles recursos de l'Advocacia de l'Estat contra els pronunciaments de l'Audiència Nacional que van anul·lar les sancions, que van ser de 46.400.000 a Telefónica, 43,5 a Vodafone i 29,9 a France Telecom.
L'alt tribunal recorda que la sentència d'instància va analitzar les dades i informes en els quals es va fundar la resolució administrativa per delimitar el mercat rellevant (un mercat separat per a la terminació de missatges curts SMS i MMS referit a la xarxa pròpia de cada un dels operadors de telefonia) i per apreciar una posició de domini individual dels operadors sobre aquest mercat, "arriba a la conclusió que les dades i informes en els quals es funda la resolució administrativa són insuficients, incoherents amb altres dades i informes i es funda en apreciacions no constatades en dades objectives, de manera que aprecia incoherències i un dèficit de motivació per delimitar els mercats i la posició de domini individual de les empreses sancionades que el porta a anul·lar la resolució sancionadora impugnada".
Segons el Suprem, l'Audiència no va incórrer en una infracció de la jurisprudència dels tribunals de justícia de la Unió Europea sobre l'abast del control judicial en aquesta matèria, de manera que no aprecia infracció jurídica.
En relació a l'assumpte, la Sala fixa com a doctrina jurisprudencial, entre altres extrems, que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el control judicial d'apreciacions econòmiques complexes realitzades per l'ens regulador pot estendre, no només a l’"exactitud material dels elements probatoris invocats, la seva fiabilitat i la seva coherència" sinó també a la pertinència de les dades i la seva adequació per sostenir les conclusions assolides. De manera que quan el tribunal entengui que les deduccions obtingudes no tenen una base suficient i fiable o no hi ha una correspondència lògica entre la decisió obtinguda amb les dades en què se sustenta, poden anul·lar la decisió de l'organisme regulador.
Així mateix, indica que "la determinació del mercat rellevant quan s'exercita la potestat sancionadora pot basar-se en un ampli ventall de dades i informes, però no dispensa a l'organisme regulador de realitzar una anàlisi pròpia d'aquest mercat, basat en tots els informes i dades disponibles i adequades, quan exercita la seva potestat sancionadora".
