- -0,03€
- -0,62%
Els antics accionistes del Banc Popular que van adquirir les seves accions abans de la seva resolució no poden exigir responsabilitat a Banc Santander. Així ho ha dictaminat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La Sala Tercera allibera així l'entitat d'Ana Botín de la responsabilitat d'haver d'indemnitzar els accionistes.
"La directiva s'oposa que [...] els que hagin adquirit accions en el marc d'una oferta pública de subscripció emesa per aquesta entitat o aquesta empresa, abans de l'inici d'aquest procediment de resolució, exercitin contra aquesta entitat o aquesta empresa o contra l'entitat que la succeeixi, una acció de responsabilitat per la informació continguda al fullet, com es preveu a la Directiva sobre el fullet, o una acció de nul·litat del contracte de subscripció d'aquestes accions", argumenta el TJUE.
Això suposa que els accionistes no poden reclamar compensació a Santander basant-se que van rebre informació defectuosa en adquirir aquests títols abans de la dissolució. Tot i això, poden reclamar davant la justícia la devolució de la diferència sempre que els accionistes i creditors afectats per una resolució patissin més pèrdues amb aquesta operació de les que haguessin patit en una liquidació ordinària, segons preveu el Dret europeu.
Cal recordar que el 2017 va tenir lloc la resolució ordenada del Banc Popular davant dels problemes que arrossegava l'entitat. La decisió de les autoritats europees va acabar llavors amb la compra per 1 euro per part de Santander. Aquest moviment va desencadenar una allau de demandes judicials per part dels que van perdre la seva inversió.
"INDEFENSIÓ I INSEGURETAT JURÍDICA"
"És un escàndol que ens torna al punt zero", afirmen a Asufin, en què consideren que la sentència del TJUE sobre l'ampliació de capital del Popular genera una "indefensió i inseguretat jurídica majúscula, davant un assumpte que estava donant la raó al petit inversor als tribunals en el 81% dels casos, segons les nostres dades".
Com expliquen, "aquí no estàvem discutint si les accions pujaven o baixaven de valor o si l'accionista té dret o no a recuperar els diners després de la fallida del banc. La qüestió és si les ampliacions de capital s'havien portat a terme amb dades errònies i falses, en definitiva, i el fet que la CNMV li requerís i haguessin de reformular aquests comptes significa que sí que hi va haver un engany a l'inversor”.
Segons la seva manera de veure, "és palmari que Banc Santander s'ha de fer càrrec del rescabalament als inversors, perquè té una successió processal de l'assumpte i, de fet, ha admès provisions per fer front a aquests litigis".