El Tribunal Suprem ha estimat un recurs contenciós-administratiu presentat per la patronal catalana Cecot, i ha reconegut així l'obligació de la devolució als consumidors de gas dels més de 17 milions d'euros percebuts per Enagás en concepte d'operació i manteniment de l'emmagatzematge subterrani de gas de Castor durant el 2014 i el 2015.
Al seu escrit, el tribunal assenyala que "l'Administració ha d'obrar en conseqüència per dur a efecte aquest pronunciament anul·latiu i, si escau, adoptar les mesures procedents per procedir al reintegrament de les quantitats abonades a l'empara de l'ordre que es declara nul·la".
A finals de l'any passat, el Tribunal Constitucional ja va declarar "nuls i inconstitucionals" alguns articles del reial decret llei aprovat el 2014 que contemplava la hibernació del Castor i en el qual es reconeixia la compensació de 1.350 milions d'euros per a l'empresa promotora Escal UGS.
En concret, el Suprem es refereix en aquesta nova sentència als imports percebuts per Enagás per aquest concepte d'operació i manteniment el 2014, durant el mes de desembre, i l'any 2015. No obstant això, l'Alt Tribunal assenyala que encara que la devolució de les quantitats és "una conseqüència natural de la decisió, no procedeix, però, que faci un pronunciament específic en el sentit que es propugna, que no deixaria de ser hipotètic, ja que en el curs del procés no ha quedat degudament acreditat que efectivament s'hagin realitzat pagaments ni, per tant, les dates i quanties dels que s'hagin pogut realitzar".
El 2014, el Govern va aprovar un reial decret llei en el qual s'establia la hibernació del Castor i en el qual es reconeixia aquesta compensació per a l'empresa promotora, l'import de la qual es va decidir repercutir durant 30 anys a la tarifa de gas.
DEUTE DE 1.350 MILIONS
El deute per Castor, que va ascendir als 1.350 milions d'euros i que es va abonar a l'empresa promotora Escal UGS, participada per ACS, va ser col·locat per Enagás el 2015 a Banc Santander, Bankia i Caixabank a un tipus d'interès del 4,3% i a tornar en 30 anys.
A la seva sentència de desembre de 2017, el Constitucional no entrava en el fons de la indemnització que va rebre Escal UGS per la decisió adoptada sobre Castor, en canvi se centrava més en el fons de com es va fer aquesta indemnització a través de l'aprovació d'un reial decret d’urgència.
A finals del passat mes de gener, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va paralitzar els pagaments destinats a materialitzar el dret de cobrament pel deute del magatzem Castor, que està en mans de Banc Santander, Bankia i Caixabank, segons consta a l'informe de la liquidació provisional del sector gasista corresponent al passat mes de novembre.
El regulador va indicar així, en aplicació de la sentència del passat mes de desembre del Tribunal Constitucional, que els titulars d'aquests drets de cobrament deixaven "de ser subjectes del sistema de liquidacions".
