El govern d'Itàlia ha intentat matisar l'impost que va anunciar aquest dimarts sobre els beneficis extraordinaris dels bancs, després que el sector es desplomés a la borsa després de la mesura.
- -
- -
En un comunicat fet públic pel Ministeri d'Economia i Finances dimarts a última hora, l'executiu italià ha precisat que la mesura està justificada per "les normes ja existents a Europa en matèria de marges bancaris extraordinaris".
Tot i això, en un intent de tranquil·litzar els inversors, que van vendre amb força accions de la banca italiana perquè l'impost no era esperat, l'organisme ha afegit que "la mesura, per tal de salvaguardar l'estabilitat de les entitats bancàries, preveu també un topall màxim per a l'aportació que no pot superar el 0,1% de l'actiu total".
En aquest sentit, el Ministeri ha precisat que "la base imposable de l'impost" es determinarà en funció d'uns paràmetres fixats pel Banc d'Itàlia, relacionats amb la pujada del "marge d'interessos" de cada banc els exercicis 2022 i 2023.
Així, l'impost s'aplicarà sobre el 40% dels beneficis extraordinaris de la més gran de dues mesures: la diferència entre els ingressos nets per interessos el 2022 i 2021 en excés d'un guany del 5%, o la diferència en els ingressos nets per interessos entre el 2023 i el 2021, per sobre d'un guany del 10%.
A més, l'organisme ha indicat que els bancs que van seguir les recomanacions del Banc d'Itàlia del 15 de febrer passat sobre la remuneració als dipòsits "no tindran impactes significatius". Tot i que, a causa de la caiguda de totes les entitats cotitzades, cap n'havia seguit aquesta recomanació.
JUSTIFICACIÓ DE LA MESURA
Dilluns, després de fer l'anunci a última hora, el vicepresident del govern, Matteo Salvini, va justificar la mesura en assenyalar que "només cal veure les últimes xifres dels bancs del primer semestre del 2023, fins i tot tenint en compte la pujada de tipus del Banc Central Europeu, per adonar-se que no parlem d'uns quants milions, sinó d'uns quants milers de milions", en referència als guanys del sector bancari.
El dirigent va raonar així que els bancs paguin en impostos el benefici que han aconseguit per les pujades dels tipus, i que no estan traslladant els consumidors mitjançant la remuneració dels dipòsits. Una dinàmica molt semblant a la registrada a Espanya.
"No obstant, no hi ha hagut un augment igualment ràpid i significatiu per als consumidors que tenen dipòsits en comptes corrents. Per tant, si el cost dels diners s'ha duplicat per als prestataris, les famílies i les empreses, no ha augmentat de manera proporcional el que se li dona al titular del compte corrent", va argumentar Salvini.
