El Govern ha signat aquest dijous un acord de col·laboració amb el gegant danès del transport marítim Maersk per impulsar la producció d'hidrogen verd i biocombustible per al sector marítim a Espanya. Es tracta d'un megaprojecte que planteja l'obertura de plantes de producció de metanol verd a Andalusia i Galícia, i que suposarà una inversió d'uns 10.000 milions d'euros.
L'acord ha estat anunciat per la Moncloa després de la reunió que han mantingut el president del Govern, Pedro Sánchez, conseller delegat del Grup A.P. MollerMaersk, Soren Skou, i diferents alts directius. També hi han estat presents la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i el secretari general d'Afers Econòmics i G20, Manuel de la Rocha.
L'objectiu de la companyia danesa passa, segons ha explicat el Govern en una nota, per assolir una producció de dos milions de tones de metanol verd a Espanya. El desenvolupament seria en tres fases, en una primera, fins al 2025, se n'arribarien a les 200.000 tones, per incrementar-la fins al milió de tones el 2027 i el 2030 estar ja produint aquests dos milions de tones de metanol verd.
Es tracta d'un projecte que planteja una inversió, juntament amb socis privats nacionals i internacionals, de l'entorn de 10.000 milions d'euros. De fet, l'Executiu no descarta participar-hi com a inversor. A més, podria suposar la creació potencial d'ocupació de 85.000 llocs de treball directes i indirectes, i en la fase de construcció.
La idea és abastar tota la cadena de valor, des de la producció d'energia renovable fins al bunkering. A més, la intenció de Maersk és crear un ecosistema d'hidrogen verd complet, juntament amb universitats, empreses locals i altres socis.
La naviliera ha explicat que Andalusia i Galícia reunirien les condicions per acollir dues plantes per a la producció de combustibles verds. Estarien a zones portuàries, encara que no s'ha revelat on. "Aquest projecte s'alinea perfectament amb l'estratègia d'Espanya de reindustrialització, de transició energètica justa i al full de ruta de l'hidrogen verd, avançant en el compliment del compromís comú de descarbonització de la Unió Europea", ha assegurat el president del Govern.
Fa mesos que l'Executiu treballa amb la multinacional per establir les bases d'aquest projecte. "A més, reforçarà els llaços econòmics, polítics i comercials amb Dinamarca, com vaig tenir ocasió de conversar a la recent visita de la primera ministra, Mette Frederiksen", ha remarcat Pedro Sánchez.
I és que, com defensa Moncloa, Espanya és un dels països més compromesos amb l'impuls d'una transició energètica justa i la lluita contra l'emergència climàtica, processos que s'han d'accelerar arran de la invasió d'Ucraïna. "Les polítiques del Govern busquen afavorir l'autonomia energètica, guanyar en competitivitat i industrialitzar en verd l'economia", diu la nota, que parla d'usar al màxim les palanques que proporcionen les inversions i reformes recollides al Pla de Recuperació, en què es dediquen més de quatre de cada deu euros dels fons a la transició ecològica.
Durant la trobada, Sánchez, Skou i la resta de participants han analitzat el paper d'Espanya, dins del projecte global de producció de combustibles verds de Maersk, que vol produir milions de tones d'e-metanol que alimenti tots els vaixells abans del 2040, començat per una vintena de vaixells de grans dimensions que començaran a funcionar amb metanol verd el 2023-2024.
PROJECTE ESTRATÈGIC
Fonts governamentals han explicat que es tracta d'"un projecte estratègic de país", ja que pot anticipar una reconfiguració de les rutes marítimes amb les zones on estarà localitzat el subministrament d'aquests biocombustibles.
Alhora, han indicat que els governs regionals d'Andalusia i de Galícia ja coneixen les intencions de Maersk i que es tracta d'un projecte que "si no té implicació de les comunitats autònomes és impossible que surti". "Es té el seu suport, és una feina que s'està fent des de fa temps", han afegit.
A més a més de la possibilitat del Govern d'entrar-hi com a inversor, el projecte també aspirarà als fons europeus existents per impulsar l'hidrogen verd.
Les parts han dut a terme un estudi preliminar sobre la competitivitat del projecte i treballaran ara en un informe definitiu, amb l'objectiu que a mitjans de l'any que ve ja se'n pugui impulsar el desenvolupament. Al principi es desenvoluparia una de les localitzacions previstes per al projecte i posteriorment l'altra, amb vista a futur a determinar com evoluciona el camp dels biocombustibles, amb el metanol verd i l'amoníac com a dues grans apostes.
4.000 MW DE RENOVABLES
Per això, Maersk impulsaria parcs solars i eòlics per comptar amb una capacitat d'uns 4.000 megawatts (MW) al país, alguns promoguts per la pròpia companyia i altres mitjançant contractes de compravenda d'energia a llarg termini (PPA, per les sigles en anglès), per a un total d'entre uns 20 i 80 projectes renovables.
D'aquesta manera, Espanya es convertiria en un dels grans 'hubs' que Maersk pretén impulsar al món per produir aquests biocombutibles necessari per afrontar la descarbonització del seu negoci de transport marítim. Al mes de març passat, el grup ja va anunciar un acord en els mateixos termes amb Egipte.
L'impuls de Maersk d'aquests 'hubs' per escalar la producció de biocombustibles al món s'emmarca en la seva estratègia per assolir el metanol verd necessari pel grup per a la seva pròpia cartera de vaixells. En aquest mateix sentit, Maersk ja té establertes aliances estratègiques amb unes set empreses líders, com Orsted, WasteFuel, Proman o European Energy, entre d'altres, amb l'objectiu d'obtenir les tones anuals necessàries d'aquest combustible per a finals del 2025.
Tant el metanol verd com l'amoníac es presenten com les dues solucions de futur com a combustible sostenible per a segments com el marítim, on ja s'estan fabricant motors que necessiten aquest combustible.
