El CEO de Wells Fargo dimiteix després de l'escàndol dels comptes falsos

En un comunicat, el banc ha anunciat que la renúncia es produeix amb efecte immediat. Així mateix, l'actual director d'operacions, Tim Sloan, substituirà Stumpf, el qual als seus 63 anys porta tres dècades a l'entitat, mentre que Stephen Sanger el reemplaçarà com a president de la junta directiva. El nou CEO de Wells Fargo no té gaire temps per agafar les regnes, ja que aquest mateix divendres haurà de donar la cara davant el mercat amb la presentació de resultats del tercer trimestre.

"És moment d'un nou lideratge per guiar Wells Fargo a través dels seus reptes actuals i portar la companyia cap al futur. El Consell d'Administració té una gran confiança en Tim Sloan. És un líder comprovat que sap de les operacions de Wells Fargo profundament", assegura Sanger en un comunicat en el qual no es fa menció explícita de l'escàndol.

Les accions de Wells Fargo pugen en les operacions electròniques del mercat nord-americà, amb Wall Street tancat, al voltant d'un 2%. Tanmateix, en l'acumulat de l'any es deixen un 16%, cosa que ha provocat que perdi el lideratge com a banc més gran del món per capitalització borsària, ja que ara l'ostenta JP Morgan.

PRESSIONAT PER L'ESCÀNDOL

Els empleats de Wells Fargo van obrir en secret comptes no autoritzats per aconseguir els objectius de vendes i rebre bonificacions

Sloan assegura que la dimissió del seu predecessor es deu a motius personals. John Stumpf estava sotmès a pressió pels diferents grups de poder del banc durant l'últim mes per l'escàndol dels comptes falsos. Els empleats van obrir milers de comptes falsos per complir els objectius que utilitza el banc des de fa dues dècades, i que ha posat en dubte la cultura de l'entitat.

Wells Fargo ja ha acomiadat 5.300 treballadors per haver contractat sense el consentiment explícit dels clients més d'1,5 milions de comptes, a més de sol·licitar mig milió de targetes de crèdit. A més, ha rebut una sanció de 185 milions de dòlars per aquestes males pràctiques. En concret, aquestes persones van obrir sense autorització del client els comptes a què van transferir, també sense permís, fons d'altres comptes d'aquests clients, que van generar a la companyia 1,7 milions d'euros en comissions.

Els empleats del banc també van arribar a tramitar més de mig milió de sol·licituds de targetes de crèdit sense autorització ni el coneixement dels clients, que van generar a l'entitat més de 400.000 dòlars d'ingressos per comissions.

Dels 185 milions de dòlars de la sanció, 100 aniran a parar a l'Oficina de Protecció Financera als Consumidors (CFPB per les sigles en anglès), altres 35 per l'Oficina del Controlador de la Moneda i 50 per a l'oficina del fiscal de los Angeles. Per la seva banda, Wells Fargo destinarà 5 milions de dòlars a remeiar els problemes i inconvenients causats als seus clients.

"Els empleats de Wells Fargo van obrir en secret comptes no autoritzats per aconseguir els objectius de vendes i rebre bonificacions. A causa de la gravetat d'aquestes infraccions, Wells Fargo està pagant la pena més gran que el CFPB mai ha imposat", ha remarcat el director del CFPB, Richard Cordray. "L'acció d'avui ha de servir d'avís a tota la indústria que els programes d'incentius financers, si no es controlen acuradament, poden comportar greus riscos que poden tenir greus conseqüències legals", ha afegit.

PERJUDICI TAMBÉ A PETITES I MITJANES EMPRESES

De moment, el banc està revisant els comptes i les queixes formalitzades pels clients del banc i espera poder solucionar l'escàndol "de la forma més oportuna". Wells Fargo no només hauria enganyat clients particulars sinó que entre aquests dipòsits bancaris afectats també es trobarien petites i mitjanes empreses.

Així ho revela l'agència de notícies Reuters, que ha tingut accés a la investigació que està duent a terme el senador per Louisiana David Vitter. El republicà assegura en una carta que 10.000 pimes estarien en el punt de mira de l'estafa de Wells Fargo. Vitter, que presideix el comitè de les petites empreses al Senat nord-americà, espera una resposta dels responsables de l'entitat després de la investigació iniciada el 20 de setembre.