La realitat del nostre país respecte a les comissions que hem de pagar per treure diners d'un caixer, després de la polèmica que es va generar l’any passat i que va acabar amb la prohibició de la coneguda «doble comissió», suposa, a la pràctica, que, bàsicament, només ens «lliurarem» d'aquesta comissió si traiem diners d'un caixer de la nostra entitat.
La descripció d'una situació real que es va produir la setmana passada potser els recordarà alguna cosa que ja els ha passat a vostès o, si no, reflectirà alguna cosa que, de ben segur, els passarà quan vagin a treure diners.
Així doncs, en un intent de treure diners en un caixer de la plaça de la meva localitat, com tantes altres vegades (i sent titular d'una targeta de Cajastur, és a dir, de Liberbank), em vaig trobar que Bankinter ja no em donava aquests diners «gratis», sinó que m'anunciava el cobrament d'una comissió d'uns 0,80 euros (no recordo l'import exacte). Aleshores vaig anar a Santander, bastant escèptica, ja que tant l'entitat càntabra com CaixaBank i BBVA han defensat des del primer moment l'increment de la comissió per cobrar, al·legant el manteniment de les seves màquines expenedores. Així doncs, el banc d'Ana Botín (que uns mesos abans no em cobrava comissió) em va comunicar que pensava cobrar-me uns 1,80 euros si efectuava l'operació (exactament el mateix que em va passar amb BBVA). Com que almenys tinc la sort que hi ha molts caixers junts a la plaça de la meva localitat, vaig anar a un de la xarxa Euro6000 amb el convenciment total que, en aquest cas, i com que Liberbank també forma part d’aquesta xarxa, no em cobrarien res... I em vaig equivocar: finalment vaig haver de pagar crec que 0,45 euros. Conclusió: o trec diners d'una oficina de Liberbank (Cajastur, Caja de Extremadura, Caja Cantabria o Caja Castilla La Mancha) o hauré de pagar tant sí com no. I, així i tot, estic bastant convençuda que hauré de pagar sempre, tenint en compte que, aquí a Madrid, trobar un caixer de qualsevol d'aquests bancs és gairebé «missió impossible».
DIFÍCIL SABER PER ENDAVANT QUANT HAURÀS DE PAGAR
El més trist d'aquesta situació que s'ha generat per a l'usuari és que ara, després de l'entrada en vigor del decret del Govern l'1 de gener, és gairebé impossible saber quant hauràs de pagar en un caixer que no sigui de la teva entitat, perquè les opcions, tal com publica El País, són «amplíssimes»: des dels 2 euros que cobren CaixaBank i 10 entitats més fins als 0,50 d'ING, que, tal com afegeix el diari, amb prou feines té màquines. De fet, les associacions de defensa dels consumidors, com l'OCU, expliquen que «el panorama per a l'usuari no podria ser més desolador».
El diari afegeix que el problema s'ha intensificat perquè, mentre que abans l'existència de tres grans xarxes (Servired, 4B i Euro6000) simplificava el panorama de tarifes, ara, amb la desaparició de les dues primeres com a xarxes comercials, és difícil saber com està el panorama.
En concret, fonts d'Euro6000 han assenyalat al diari que «és l'única xarxa de les tres que es manté igual que abans del decret, uniforme, ben senyalitzada i amb el mateix nombre de caixers. Hem apostat per la nostra marca pròpia, que aglutina 9.000 caixers al cost més baix, 0,45 euros. Aquesta dimensió i uniformitat han ajudat a tancar els acords amb Bankia i Sabadell», apunten. Servired no ha volgut opinar, mentre que a 4B apunten que «la implantació l'han fet els propietaris dels caixers. En els sistemes de pagament no hi hem intervingut».
EL «NO» DEL GOVERN QUE ÉS UN «SÍ» A LA PRÀCTICA
L’any passat el Govern va aprovar un reial decret llei que posava fi a la guerra de les comissions als caixers. L'Executiu no va tenir més remei que actuar davant les queixes reiterades pel fet que CaixaBank estigués cobrant per treure diners als seus caixers al mateix temps que també cobrava l'entitat emissora de la targeta. De fet, fins llavors, eren aquestes últimes les que imposaven aquest tipus de comissió als usuaris per treure diners en caixers automàtics aliens al banc i el que va venir a dir CaixaBank és que ella també tenia dret a cobrar perquè les màquines eren seves i li costava mantenir-les.
Al final, el Govern bàsicament va solucionar la situació demanant als bancs que es posessin d'acord entre ells però advertint-los que només havia de cobrar un. El resultat: un panorama actual ben embolicat que ha acabat, a la pràctica, amb els usuaris pagant comissions a qualsevol caixer que no sigui de la seva entitat.