ep montaje de los logos de los seis bancos cotizados en espana
EUROPA PRESS - Archivo

Els inversors afronten una agenda molt plena d'esdeveniments al mes que ve, a la qual destaquen especialment les reunions dels bancs centrals. El Banc Central Europeu (BCE) manté una trobada de política monetària el 10 de desembre i Goldman Sachs espera que per a aquesta data, "o una mica més tard", doni a conèixer la seva decisió sobre el veto al pagament de dividends imposat als bancs europeus.

  • 4,36€
  • -0,95%
  • 9,30€
  • -0,77%

"Una pròrroga a l'actual 'prohibició total' seria una cosa greument negativa per al sector", adverteixen des de Goldman. "En canvi, podria produir-se un 'aixecament condicional' de la prohibició", preveuen. En la seva opinió, el BCE farà d'un "passi" d'èxit dels tests d'estrès de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les segueixis en anglès) un element determinant "per al 'quantum' i el moment de la distribució del dividend". En aquest sentit, Bank of America també creu que el Banc d'Anglaterra també està a punt de passar d'una prohibició general dels dividends a una avaluació cas per cas.

Tres bancs són els més ben posicionats, segons l'opinió de Goldman, de cara a aquesta retirada de veto del dividend per part del BCE: el francès BNP i els italians Intesa Sanpaolo i UniCredit. Així, aquests experts eleven el seu consell sobre Intesa fins a 'comprar' per les majors perspectives de rendiment de capital.

"Al llarg dels anys, Intesa ha mostrat una fortalesa rècord de distribució (de dividend) fins al 2020, quan van arribar les restriccions de BCE. La nostra anàlisi implica que Intesa podria tornar a prop del 56% de la seva capitalització de mercat en cinc anys, amb una distribució de dividend (payout) del 75%", auguren aquests analistes.

"La distribució de dividend impulsarà novament la inversió" als bancs, afegeixen des de la companyia nord-americana.

Goldman Sachs reitera igualment el seu consell de 'compra' sobre UniCredit i recorda que el banc italià va anunciar abans de la pandèmia que estava a punt per augmentar els rendiments de capital a través de l'increment del dividend ordinari i extraordinari. La COVID ha suposat un any sense retorn de capital significatiu per a l'entitat. "La nostra anàlisi suggereix que el banc podria permetre la seva distribució de dividend habitual del 50% en dividends i la recompra d'accions, però creiem que també podria oferir pagaments extraordinaris, portant la distribució total de capital al 62% de la capitalització de mercat fins al 2024", expliquen.

Per Goldman, l'aixecament del veto al dividend és una conseqüència directa de l'arribada de la vacuna contra la COVID-19. AstraZeneca ha anunciat aquest dilluns que la seva té una efectivitat mitjana contra el virus del 70%, mentre que Pfizer i BioNTech van demanar divendres l'aprovació d'emergència de la seva. Per la seva banda, els Estats Units ha comunicat que començarà a vacunar a partir de l'11 de desembre, mentre que a Espanya es presenta aquest dimarts el pla de vacunació. Pedro Sánchez ha anticipat que espera que "una part substancial" de la població estigui vacunada abans de juliol de l'any que ve.

AUGMENTA L'OPTIMISME

Goldman Sachs es mostra clarament més optimista ara de com ho era fa uns mesos. L'abril, amb la pandèmia al seu punt àlgid, l'entitat reconeixia que la normalitat pel que fa al pagament del dividend no tornaria fins al 2023, abans de passar per un període d'absència de dividends o dividends baixos (2020-2021) i un altre de recuperació (2022).

Ara sembla que la percepció ha canviat amb aquesta 'ràpida' arribada de la vacuna, que ha augmentat l'optimisme en tots els àmbits.

El BCE farà del resultat dels test d'estrès de l'EBA un element determinant per decidir quant i quan tornarà a pagar cada entitat

"Preveiem que (els bancs) no pagaran dividends el 2020 a causa de la intervenció dels supervisors. Esperem que el 2021 sigui similar (10.700 milions d'euros en dividends), no per l'acció supervisora ​​sinó, en gran mesura, pel deprimit nivell de rendibilitat del sector. Estimem una recuperació (49.600 milions d'euros en dividends) el 2022 i una normalització el 2023 (61.800 milions d'euros)", explicava llavors Goldman.

Per al període complet (2020-2023), l'estimació del banc nord-americà era l'abril, "a grans trets", una caiguda del dividend a la meitat en el conjunt de bancs europeus.

Els bancs volen tornar a pagar dividends, perquè saben que és un reclam fonamental per als accionistes. La junta de Banc Santander va donar llum verda a finals del mes passat a les propostes de distribuir aquest any un dividend en accions (equivalent a 0,10 euros per acció), complementari a 2019, i de pagar un dividend de 0,10 euros en efectiu el 2021, subjecte, això sí, a l'aprovació de les autoritats reguladores. El banc reconeixia que la caiguda en borsa de l'entitat (l'any es desploma un 34%) es deu en bona mesura a l'impacte de la COVID, però també a la recomanació per part del BCE de cancel·lar el pagament del dividend.

Bloomberg publicava recentment un article sobre la 'curiosa' situació dels bancs europeus, lluitant per tornar a pagar dividend al mateix temps que no paren d'acomiadar els seus empleats. La banca europea supera els 75.000 acomiadaments el 2020 i va camí de superar els aproximadament 80.000 de l'any passat.

contador