Un impost a la banca o bé encariria el crèdit, augmentaria les comissions i rebaixaria la remuneració dels dipòsits o bé afectaria la rendibilitat dels bancs. A més, no solucionaria el problema de la inviabilitat del sistema de les pensions.
El sotsgovernador del Banc d'Espanya, Javier Alonso, ha alertat aquest escenari en el cas que el Govern aprovés un impost a la banca, com s'ha suggerit. "Un impost sectorial a la banca probablement acabaria incrementant el cost dels crèdits, baixant la remuneració dels dipòsits i incrementant les comissions, sempre que els mercats puguin assumir qualsevol d'aquestes mesures, perquè la competència que hi ha és molt important. Si no, la rendibilitat de la banca seria menor", ha explicat Alonso.
Encara que no està clar encara que l'Executiu liderat per Pedro Sánchez vagi a gravar els bancs per intentar incrementar els ingressos de cara a finançar les pensions, Alonso ha advertit que un impost no serviria per solucionar el problema.
Aquesta idea va en línia amb la defensada pel conseller delegat de BBVA, Carlos Torres, durant aquest mateix curs, ja que va afirmar que un impost a la banca encariria el crèdit. El president de l’AIReF, José Luis Escrivá, opina el contrari, ja que va assenyalar que no ha de passar.
Segons Alonso, a més, la solució al problema de les pensions ha de ser global, ja que els pagaments per pensions representen més del 12% del producte interior brut (PIB). "No és aconsellable realitzar aproximacions parcials", ha advertit. En la seva opinió, "no sembla factible solucionar un problema d'aquesta magnitud i acudir a una figura impositiva sobre la qual no es té experiència".
MÉS CAPITAL
El Banc d'Espanya està preocupat per la rendibilitat de les entitats, ja que el retorn sobre recursos propis (ROE, per les sigles en anglès) està al 6% de mitjana, mentre que el cost de capital és del 10%. "Si volem que creixi el crèdit, els bancs han de tenir més capital. Si la rendibilitat de les entitats no millora, probablement no es puguin complir aquests objectius", ha advertit.
Alonso ha anat més enllà en assenyalar que "un banc que no guanya diners és un problema, però un banc que no guanya diners de forma recurrent és un banc no viable". "I no volem tornar a tenir problema", ha tancat.
"Un banc ha de tenir un nivell de rendibilitat suficient per remunerar als seus accionistes perquè si no, l'accionista desapareixerà i serà impossible augmentar capital. Els bancs han de procurar ser rendibles i si no ho són, cal prendre mesures", ha assenyalat el sotsgovernador, que ha matisat que un hipotètic impost no té a veure en si mateix amb la possible inviabilitat d'un banc.
"NO TINC CAP AFFECCIÓ A LA BUTACA"
Quant al seu futur després de la sortida de Luis María Linde, no està clar que Javier Alonso vagi a cedir la butaca que ocupa al Banc d'Espanya. Ell mateix explica que "parlar de futur és una cosa difícil" i més ho és fer prediccions, però en tot cas se n'anirà quan la institució ho consideri oportú.
"Fa 41 anys que estic al Banc d'Espanya. Ha estat un honor arribar a ser-ne sotsgovernador, però no li tinc cap afecció a la butaca i quan sigui bo per al Banc d'Espanya que me’n vagi, marxaré", ha assenyalat durant el curs L'economia davant la cadena de blocs. El que està per venir, que organitzen Apie i BBVA aquests dies a Santander.
Sobre el nou governador, Pablo Hernández de Cos, Alonso ha estat més clar. "És el millor candidat que podien haver triat en aquest moment", ha dit sobre ell, del qual també ha valorat el seu "prestigi" al Banc Central Europeu.
