Les aerolínies 'low cost' s'aprofitaran de la disputa que han mantingut Alemanya i la Comissió Europea (CE) pel rescat de 9.000 milions d'euros a Lufthansa. Finalment, la companyia alemanya haurà de cedir 24 permisos d'enlairament i aterratge ('slots') diaris als aeroports de Frankfurt i Munic. I ja hi ha dos clars candidats: EasyJet i Ryanair
Per triar l'aerolínia que explotarà aquests 'slots' durant any i mig s'iniciarà un procés de licitació al qual podran presentar-se les companyies que no tinguin ja presència en aquests aeroports. Ryanair té vols a Frankfurt, però no a Munic, i amb EasyJet passa just el contrari. És a dir, no competiran entre elles, encara que sí que hauran d'enfrontar-se a l'hongaresa Wizz, que no opera a cap dels dos aeroports i, per tant, es pot presentar a tots dos concursos.
Noticia relacionada
El conseller delegat de Wizz, Jozsef Varadi, ja va deixar clar que volen intentar aprofitar aquesta situació. "Lufthansa està obtenint un gran avantatge financer, però necessitaran reestructurar-se després de recaptar tots aquests diners. Així que Alemanya suposarà oportunitats", va apuntar en unes declaracions recollides per Bloomberg.
Si no hi ha cap candidatura, s'obriria la licitació a les aerolínies que ja operen en aquests aeròdroms, oferint-los l'oportunitat d'incrementar el nombre de connexions. Això sí, en cap cas no es permet presentar-s'hi a companyies que hagin estat rescatades per l'Estat durant aquesta crisi del coronavirus, la qual cosa exclou Alitalia i Air France-KLM.
DISPUTA ENTRE ALEMANYA I BRUSSEL·LES
Obstinat en convertir Lufthansa en la companyia de referència al 'Vell Continent', el Govern d'Angela Merkel es negava a transferir els 'slots' als seus competidors. Però, després d'àrdues negociacions, dissabte passat acceptava aquesta condició que des de Brussel·les consideraven imprescindible per donar el vist a la injecció de 9.000 milions via la qual l'Estat alemany s'apropiarà del 25% del capital.
El mitjà especialitzat 'Simple Flying' sosté que, en un primer moment, la Comissió Europea li exigia renunciar a sis dels seus 'slots'. Una versió que contrasta amb la valoració de l'aerolínia alemanya, que assegura haver aconseguit rebaixar les condicions plantejades inicialment. En qualsevol cas, no perdrà la seva posició dominant als aeroports de Frankfurt i Munic, on compta amb 300 permisos d'enlairament i aterratge.
En aquesta disputa també s'hi han ficat les aerolínies 'low cost', defensant que ha de ser el mercat qui decideixi si una companyia sobreviu o no. Especialment bel·ligerant ha estat el conseller delegat de Ryanair, Michael O'Leary, que ha acusat a Lufthansa de tenir un gran monopoli al mercat alemany, i ha iniciat accions legals contra el Govern suec per les ajudes estatals que ha concedit.
O'Leary va comunicar el seu descontentament a la comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, a principis d'abril. A través d'una carta, li va advertir que pretenia denunciar aquells països que "regalin selectivament milers de milions d'euros a les seves ineficients companyies nacionals". De moment, sembla que des de Brussel·les han trobat un punt mitjà per a les transferències de 'slots'. Vestager va destacar aquest dilluns en una entrevista a 'Bloomberg' que el cas de Lufthansa serà el model a seguir.
Convé puntualitzar que Ryanair, Wizz i EasyJet també han obtingut finançament públic, encara que una escala molt inferior que les aerolínies tradicionals. En concret, han accedit a un pla d'ajudes al Regne Unit, que els ha proporcionat 1.500 milions de lliures (1.670 milions d'euros). En comparació, Air France-KLM ha rebut 7.000 milions d'euros del Govern francès.
