- Va liderar la sortida a borsa al febrer de 2015 i també va posar en valor la companyia
El president d'Aena, José Manuel Vargas, ha presentat aquest dimarts la seva dimissió del càrrec al·legant motius personals, segons ha informat aquest dimarts el gest aeroportuari a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Les accions de la companyia cauen un 1,5% des que s'ha conegut la notícia.
- 198,50€
- -0,25%
José Manuel Vargas va aterrar a Aena al començament de 2012. La llavors ministra de Foment, Ana Pastor, junts amb el seu secretari d'Estat de Planificació i Infraestructures, Rafael Catalá, triaven el directiu per liderar la privatització del gestor aeroportuari i reprendre el camí del benefici.
El 2012, AENA reportava unes pèrdues de 64 milions d'euros. Llavors, el nou president va assumir que li corresponia emprendre mesures contundents: va executar un ERO el 2013 de 1.250 persones i un ajust de l'àrea comercial i de les adjudicacions del gestor. A favor seu, i de manera clau per al negoci, va ser 'premiat amb l'entrada en vigor d'un nou marc regulador, que dictava l'establiment progressiu del sistema 'dual till' (separació entre ingressos comercials i aeronàutics). Després d'aquestes mesures, el gestor d'aeroports aconseguia la senda dels números verds. Durant aquest exercici aconseguia un benefici de 597 milions d'euros. I des de llavors no ha deixat de guanyar diners: 479 milions el 2014, 834 milions el 2015 i 1.164 milions el 2016.
La sortida a borsa al febrer de 2015 també va posar en valor a la companyia. Encara que precisament això, valor, és el que ha generat per als accionistes. En poc més de dos anys, Aena s'ha revalorat a prop del 180%, fet que suposa un augment de la seva capitalització de més de 16.000 milions, fins als 24.800 milions d'euros que val en aquests moments en borsa. Aquest volum converteix la companyia, amb un 51% de participació de l'Estat, en la setena empresa per capitalització més gran de l'IBEX.
El president d'Aena va haver d'afrontar aquest estiu la crisi de les cues a l'aeroport de Barcelona-El Prat i l'amenaça de 25 dies de vaga per part dels sindicats CCOO, UGT i USO i ha aguantat en el càrrec fins a la signatura d'un principi d'acord amb els representants sindicals al Grup Aena.
EL PITJOR PAGAT DE L'IBEX
Totes aquestes xifres alimenten ara el foc d'Aena. Després estrènyer-se el cinturó durant les vaques magres, els empleats reivindiquen més reconeixement durant les vaques grasses. I el tema de la retribució és un assumpte summament delicat. Però no només per a la plantilla. També per al propi Vargas.
Tot i la millora dels comptes i la seva bona marxa en borsa, el president d'Aena és el directiu més mal pagat de l'IBEX 35, pel fet que la companyia compta amb les restriccions retributives d'una empresa pública, fet que l'allunya dels nivells de empreses del mateix sector. Una situació amb la qual Vargas ha mostrat el seu descontentament en diverses ocasions. Durant el V Fòrum Anual del Conseller, el president d'Aena ha reivindicat que "la remuneració de l'executiu ha de alinear-se amb el valor que genera".
El 2016, el president d'Aena va ingressar, entre sou fix i variable, 166.000 euros, lluny del milió d'euros que cobrava durant la seva etapa de conseller delegat en Vocento. El seu sou és molt inferior als prop de 10 milions que va cobrar Pablo Isla (Inditex), els 9,3 milions de José Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), els 5,3 milions de José María Álvarez Pallete (Telefónica), a molta distància també dels a prop de 1,3 milions de Juan Lladó (Técnicas Reunidas), l'empresa de menor capitalització de l'IBEX 35.
"L'alta direcció d'Aena, per les seves característiques de societat mercantil estatal, està subjecta al règim retributiu públic", indicava el fullet de sortida a borsa d'Aena el 2015. No obstant això, Vargas surt perdent també en la comparativa amb l'altra empresa estatal que va reportar benefici el 2016: Loteries i Apostes de l'Estat. La seva presidenta, Inmaculada García, va cobrar 215.000 euros.
Però els límits no només afecten Vargas. La seva existència li ha impedit retenir el seu equip, i com a conseqüència Aena ha patit una autèntica fugida de directius des de 2015. La seva directora financera, Beatriz Puente, va marxar a NH Hotels, i el director de relacions amb inversors, Ignacio Carvajal, va tornar a la seva activitat com a gestor de fons, actualment es troba en Cartesio. A aquestes dues peces clau, sobretot durant la reeixida sortida a borsa de la companyia, també es va unir la baixa del director de comunicació, Antonio San José, que enguany es va sumar a l'intent fallit de reflotar Banc Popular i la sortida del director de xarxa d'aeroports, Fernando Echegaray, després del seu fitxatge per la competència directa d'Aena, el grup Aéroports de Paris.
I, per descomptat, aquest descontentament que també s'estén per tota la plantilla d'Aena. Segons les estimacions que fan els sindicats, el total de la massa salarial del gestor aeroportuari no supera els 220 milions d'euros. Una xifra que és inferior als 300 milions que "regalarà Aena", segons apunten els treballadors, a les companyies aèries durant els pròxims tres anys a causa de la rebaixa de taxes aeroportuàries efectuada pel Govern. I, d'altra banda, la despesa en salaris és inferior als 293 milions que van ingressar les arques de l'Estat aquest any d'Aena, després del repartiment del 50% del seu benefici net en dividend.
Aquest escenari indigna la plantilla d'Aena, que podria anar a la vaga el pròxim 15 d’octubre per exigir, entre altres coses, un augment salarial. Un conflicte que hauria durat Vargas a 'xocar' amb Montoro per rebre l'autorització per procedir a aquest augment, ja que des del gestor aeroportuari han anunciat que és un reivindicació que "comparteixen".
MÉS LLENYA AL FOC: ABERTIS, INTERNACIONALITZACIÓ...
Un altre punt clau d'aquesta tensió entre Vargas i la Moncloa resideix en la cotilla al qual se li ha sotmès per prendre decisions. I el recent cas d'Abertis ho ha posat de manifest. José Manuel Vargas era partidari, junts amb el fons de capital risc britànic TCI, segon màxim accionista d'Aena, de llançar una contraopa sobre la concessionària, pretesa per la italiana Atlantia. Però l'Estat, el seu accionista majoritari a través d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, va frenar aquesta idea.
Aquesta decisió va molestar a Vargas. El president d'Aena ha assenyalat durant la presentació de resultats del primer semestre que la compra d'Abertis era "una oportunitat única" ja que "no hi ha més empreses d'infraestructures d'aquesta mida a Espanya". El directiu ha posat èmfasi que aquella operació no era "tan rara", ja que a Europa hi ha altres empreses d'infraestructures que compten amb més d'un tipus de negoci.
Un malestar que va en línia amb les seves reclamacions per expandir Aena al mercat internacional. "Hi ha un fenomen de configuració d'un mercat global d'aeroports on Aena hauria de prendre un paper més actiu", apuntava Vargas davant els seus accionistes. Unes aspiracions d'expansió que s'han frustrat en aeroports com el de l'Havana. En aquesta ocasió el gestor d’aeroports espanyol no va poder optar a la concessió, en favor d'Aéroports de París (AdP), a causa de l’'impàs polític' que vivia Espanya el 2016.
Pel cap de Vargas passava un major grau privatització per impulsar la posició estratègica de la companyia en el mercat, que requereix autorització del Govern per a concórrer a licitacions fora d'Espanya. Però aquesta possibilitat sembla més que complexa davant un Executiu de Rajoy que governa en minoria en aquesta legislatura. Finalment, i després de 'solucionar' la possible vaga, el president d'Aena ha optat per abandonar la companyia.