Deutsche Bank manté viu el malson del 'too big to fail' a Europa

Les autoritats nord-americanes van posar damunt la taula un nou desafiament per a Deutsche Bank, un problema astronòmic. El Departament de Justícia va iniciar fa 10 dies un procés de sanció de fins a 14.000 milions de dòlars per la responsabilitat del banc alemany en la crisi subprime de 2008. Uns 12.500 milions d'euros que suposen més de tres quartes parts del seu valor en borsa.

Veiem un efecte contagi per Deutsche Bank, i la sensació que hi ha molta més cosa sota la catifa

El banc alemany ha reconegut que han iniciat negociacions, encara que va assegurar que no està disposat a acordar el pagament d'una sanció propera a aquestes xifres. Els analistes donen per fet que es rebaixarà, però això no ha impedit un nou càstig en borsa que es va aguditzar ahir dilluns, després que la revista alemanya Focus, citant fonts del Govern, publiqués que la cancellera Angela Merkel no té cap intenció d'ajudar l'entitat en aquest procés.

El problema és que Deutsche Bank és un banc sistèmic. És a dir, una entitat amb tentacles suficients com per afectar el conjunt del sistema financer en cas de tenir problemes. O com es va dir al començament de la crisi, un banc 'too big to fail' -massa gran per caure-. Aquest temor roman avui. I el missatge de l'Executiu de Merkel incrementa aquesta por.

Així, Deutsche Bank es deixa ja un 19,5% en set sessions, i cau un 54% el 2016, encara que rebota aquest dimarts amb alces d'al voltant de l'1%. L'entitat no està sola, sinó que ha arrossegat la resta de bancs europeus, que necessiten poc aquest any perquè els inversors es llancin a vendre. L'Euro Stoxx Banks, índex sectorial de referència en el Vell Continent, cau un 29%, mentre que l'índex que aglutina els grans bancs espanyols, IBEX-35 Bancs, perd un 22%.

"Veiem un efecte contagi per Deutsche Bank, i la sensació que hi ha molta més cosa sota la catifa. Ja ha marcat mínims històrics i veurem nous mínims", anticipa Ramon Morell, analista d'ETX Capital.

DEUTSCHE BANK 'NOMÉS' ÉS UN PROBLEMA MÉS...

L'escenari actual de tipus baixos seguirà exercint pressió sobre els seus comptes, i el sector haurà d'esforçar-se per a trobar rendibilitat per altres vies

Deutsche Bank, per tant, es confirma com la major preocupació per al valor dels bancs en borsa. Això sí, no és l'única. La solvència de la banca italiana encara està qüestionada, sense que es confirmi una solució per Monte Paschi di Siena, el tercer major banc d'Itàlia per actius.

De fons la situació segueix sent la mateixa que fa mesos, però agreujada. Els tipus baixos que provoca la política monetària ultraexpansiva del Banc Central Europeu (BCE) ofega les rendibilitats del negoci. El mateix president de la institució, Mario Draghi, va encoratjar la setmana passada una nova onada de concentració en el sector per impulsar la rendibilitat.

"Alguns dels problemes que afligeixen la banca continuen sense solucionar-se, encara que la seva situació és millor que la de fa alguns anys. Però l'escenari actual de tipus baixos seguirà exercint pressió sobre els seus comptes, i el sector haurà d'esforçar-se per trobar rendibilitat per altres vies", assenyala Victoria Torre, responsable d'Anàlisi de Self Bank. "La regulació financera, cada vegada més estricta, és un altre element d'incertesa. La nova regulació els exigeix ​​un major control de les ràtios de capital, fet que els impedeix dur a terme pràctiques més arriscades que abans els van reportar sucosos beneficis", afegeix Torre.

Per si no n'hi hagués prou amb això, els executius del sector financer s'enfronten a la necessitat d'accelerar els processos de digitalització. "A més de per la política monetària i per la regulació, els bancs estan afectats negativament per la competència des d'altres sectors, com les fintech", assenyala Daniel Pingarrón, analista d'IG Markets.

HAN TOCAT FONS ELS BANCS?

El problema per a la cotització en borsa dels bancs no és només el difícil escenari que presenten, sinó que aquest podria empitjorar i el pitjor encara hauria d'arribar. "La incertesa que recau en aquest sector segueix sent molt alta. Després de diversos anys patint una penalització bastant important no podem afirmar a dia d'avui que tots aquests dubtes s'hagin dissipat", assenyala Daniel García, analista d'XTB. De fet, prossegueix l'expert, "cada vegada són més les notícies desfavorables per al sector. Això, unit a la nova regulació Basilea III, envaeixen el col·lectiu en un conjunt de valors penalitzats i castigats amb grans arguments".

A la borsa espanyola, no hi ha valor bancari que es lliuri del càstig. Els dos gegants, Santander i BBVA, es deixen en 2016 un 15% i un 20% respectivament. Entre la resta, les pèrdues van des del 31% de retrocés de Sabadell fins al 59% que cau Popular. Només se salva d'aquests enfonsaments generalitzats en el sector Bankinter, que cedeix un 4%. Descensos que es produeixen tot i que "els tests d'estrès han demostrat que la banca espanyola està prou capitalitzada", matisa Victoria Torre. El problema, continua, són "les seves males perspectives de benefici, no els dubtes sobre la seva solvència. A dia d'avui la banca cotitza a uns ràtios de PER estimat molt baixes, la qual cosa fa presagiar que a curt i mitjà termini el mercat espera un descens generalitzat dels beneficis". És a dir, la caiguda dels guanys generats aquest any podria no haver acabat. Entre gener i juny, els bancs espanyols van generar un benefici consolidat de 5.874 milions d'euros, un 27,2% menys que l'any anterior, segons les estadístiques recopilades per l'Associació Espanyola de Banca (AEB).

"L'únic atractiu del sector és que ha caigut molt, i pot estar barat en certes valoracions per fonamentals, com el valor en llibres. Però és evident que no són valors amb un futur massa prometedor a nivell de negoci", opina Pingarrón.

ELS BAIXISTES TORNEN

El que té menys risc és Bankinter, que alhora és el que cotitza més car. Crec que hi ha moltes accions amb millor relació risc/beneficis

Els bancs, juntament amb les empreses més exposades al Regne Unit, van ser els valors més castigats pel resultat del referèndum al Regne Unit del passat 23 de juny. L'Ibex 35 Bancs cau un 8% des d'aquest moment. No obstant això, després de recollir beneficis amb la caiguda inicial, els baixistes es van replegar, i no han tornat a augmentar les seves apostes en BBVA (0,2% del capital), Bankia (0,6%) ni a Bankinter (0,81 %), però sí en la resta. Hi ha hagut un repunt de la pressió a la baixa a Popular (4,48%), Sabadell (2,67%), Santander (0,21%) i CaixaBank (1,12%).

En línia amb els fons d'inversió i fons d'inversió lliure habituals de les posicions curtes a la borsa espanyola, els analistes tampoc tenen expectatives que les accions dels bancs tinguin capacitat d'una recuperació sostinguda en borsa. "Jo no apostaria per cap. El que menys risc té és Bankinter, que al seu torn és el que cotitza més car. Crec que hi ha moltes accions amb millor relació risc/beneficis", exposa Pingarrón, que no espera una millora mentre no es normalitzi la política monetària.

García coincideix en el diagnòstic i 'apunta que el sector necessita una estabilitat en la corba de tipus, i esmenta també Bankinter, en aquest cas com "un valor realment interessant que ha esquivat molt bé el temporal".

Per la seva banda, Torre assenyala com a únic possible interès per a la banca espanyola "la diversificació internacional de BBVA i Santander, que està ajudant a esmorteir l'efecte negatiu dels baixos tipus d'interès a Europa". En aquest sentit, recorda que "en altres regions els tipus d'interès no estan tan baixos, de manera que els marges d'intermediació dels bancs no s'estan reduint de manera tan dràstica".