No ha estat Mario Draghi que s'ha emparat a les clàusules de la separació de poders i que el BCE no parla de "bancs concrets" per no parlar del Popular, però sí que ha estat el seu número 2, el vicepresident de la institució, Vítor Constancio, que han confirmat els irreparables problemes que venia suportant l'entitat espanyola.

Aquestes dificultats responien a dues qüestions connectades. La primera, la liquiditat. "Popular tenia un problema de liquiditat, no de solvència", ha precisat. I la segona, la fugida dels clients. "S'estava produint una fuga de dipòsits", ha reblat.

Amb aquests ingredients, el veredicte del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), encarregat de la supervisió bancària europea dins de l'organització del BCE, però separat de les atribucions monetàries de l'entitat -d'aquí que Draghi no s'hagi volgut pronunciar sobre aquest assumpte-, estava cantat: ha ratificat que el Popular estava "en greus dificultats o existia la probabilitat que fos en estar-hi" i que, per tant, l'entitat era "inviable".

"Amb això és suficient", ha sostingut Constancio per als esdeveniments que es van desencadenar a continuació. És a dir, que la Junta Única de Resolució (JUR) estudiés la situació del banc i decidís la seva intervenció i que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) l'executés, per això va convocar una subhasta en què el Popular va acabar en mans de Banc Santander.

Sobre el resultat de la subhasta, Constancio també ha deixat clar el paper de cada organisme. Ha matisat que el MUS no va triar Santander, sinó que la seva “feina” es va limitar a constatar la inviabilitat i que, a partir d'aquí, va començar la de la JUR i el FROB.

Noticias relacionadas

contador