- La caiguda en el nombre de sucursals supera el 40% a Madrid i al País Valencià
- La xarxa d'oficines es redueix a Espanya un 38% durant els últims nou anys
És el que hi ha. En temps de crisi, de fusions bancàries, de baixos tipus d'interès i de digitalització del negoci, l'oficina bancària s'ha convertit en un recurs car. I les entitats espanyoles s'han llançat a ajustar la seva xarxa de sucursals, encara que enlloc amb tanta intensitat com a Catalunya.
Segons el Banc d'Espanya (BdE), al setembre de 2008 a Espanya es comptaven més de 46.000 oficines. L'última remesa de dades, corresponent al primer trimestre de 2017, reflecteix que aquest nombre ha minvat fins a les 28.404 oficines. O el que és el mateix, un tall del 38%, proper a les 18.000 sucursals, que deixa com a conseqüència la menor xarxa de sucursals des de 1982. Aquesta retallada es veu acompanyada igualment pel de les plantilles. Al final de 2016, el sector donava feina a 194.283 persones, 84.000 menys -un 30% - que el 2008. De fet, actualment és l'única gran indústria que segueix destruint ocupació a Espanya.
Cap regió se salva d'aquesta tendència, tot i que hi ha tres en què l'impacte és especialment significatiu. Entre elles sobresurt Catalunya. Comptava 8.205 oficines el 2008; ara, amb prou feines 4.152. És a dir, 4.053 menys, o un 49,4%.
A la Comunitat Valenciana la tisorada és del 43,6%, per passar de 5104 a 2878 oficines. I també per sobre del 40% figura Madrid, on la xarxa de sucursals ha passat de 6110 a 3499 oficines entre setembre de 2008 i març de 2017.
L’apreciable reducció d'oficines en sòl català deixa Andalusia com la comunitat amb un parc gran, amb 4.551 oficines. Si és el cas, des de 2008 el nombre de sucursals ha baixat un 36%.
MOLT MÉS QUE UNA MODA
Lluny de representar una moda passatgera, el tancament d'oficines ha vingut per quedar-se. La seqüència viscuda durant l'última dècada ha comptat amb tres catalitzadors principals, i tots tres deixen clar que els bancs continuaran baixant la persiana de més sucursals.
El primer catalitzador va ser la pròpia crisi i la consolidació que va forçar el sector, amb les caixes d'estalvi com a grans protagonistes. Dels 62 bancs i caixes existents el 2008 s'ha passat a 11, un ajust que, a més d'incrementar el risc d'oligopoli en el sector, explica bona part del tancament d'oficines.
El segon rau en la caiguda de la rendibilitat del sector. Tot i que aquesta està condicionada pels reduïts tipus d'interès vigents a l'Eurozona -amb els oficials al 0% i els de dipòsit al -0,40%-, i aquests no sempre estaran tan baixos, l'arribada de nous competidors i la progressiva desintermediació que està vivint el sector financer anticipen que la rendibilitat difícilment serà la del passat, de manera que obligarà el sector a vigilar les seves despeses d'explotació per potenciar la seva eficiència. "En aquest context, hi ha certs elements que han de seguir reforçant-se com a formes alternatives de tractar de restaurar part de la deterioració passada en els marges. Un d'ells és l'eficiència en la realització de l'activitat bancària, de manera que es dugui a terme el negoci tractant d'incórrer en els menors costos possibles", exposava amb claredat el BdE a l'Informe d'Estabilitat Financera de novembre de 2016.
I el tercer procedeix del propi negoci bancari i del repte creuat amb el qual s'enfronta: la seva digitalització i l'arribada de nous competidors tecnològics al mercat dels serveis financers, entre els quals es compten ja gegants com Google, Amazon i Facebook. El desenvolupament de nous canals per arribar als clients, a través d'aplicacions o banca mòbil, i la necessitat de connectar amb un perfil de client, el del públic més jove, cada vegada menys procliu realitzar les seves gestions a les oficines físiques evidencien que la poda d'oficines seguirà el seu curs en els pròxims.
Fonts del sector, però, admeten que aquesta realitat és més fàcil de plantejar que d'executar. Al·ludeixen al 'timing', és a dir, a la necessitat de trobar la intensitat i la velocitat adequades a l'hora d'anar prescindint d'oficines i d'anar realitzant la transformació digital. I el resum en un dilema: passar-se pot afectar al negoci present; quedar-se curts, al negoci futur.
I el tancament d'oficines encara genera dos debats addicionals. El primer, relatiu a les funcions encomanades a aquestes oficines. Ja no poden ser 'centres de tràmits', per als quals hi ha la digitalització, sinó que han de ser llocs de valor afegit, cosa que requereix una major formació als empleats, una exigència que haurà de ser coberta ja amb l'entrada en vigor de la normativa MiFID II al gener de 2018. Pel que fa al segon, fa referència al creixent risc d'exclusió financera a Espanya, amb municipis o regions exposats a quedar-se ‘fora' del circuit financer per l'absència d'oficines. Encara que, de nou, la digitalització dels serveis financers actuarà com a pal·liatiu d'aquesta amenaça, requerirà un accés garantit a Internet a aquests llocs per evitar el seu 'aïllament' financer.
