El sector immobiliari està més preparat per aguantar el cop que durant la crisi financera de 2008. CaixaBank Research preveu que les compravendes es redueixin enguany entre un 30% i un 40% (a l'abril ja es va registrar una caiguda del 39,2% interanual); i que els permisos per edificar retrocedeixin entre un 20% i un 40%.
No obstant això, el sector està més preparat per aguantar el cop perquè els seus "fonaments" són "molt més sòlids".
Un dels motius per a aquesta major resiliència del sector és que l'economia tant de llars com d'empreses estava més sanejada durant els mesos anteriors a la Covid que en les vespres de la crisi de 2008. A més, els bancs gaudeixen de més solvència i liquiditat i estan menys exposats al crèdit de promotores i constructores.
Noticia relacionada
CaixaBank Research també preveu, segons aquest estudi, que els permisos per edificar retrocedeixin enguany entre un 20% i un 40%. Mentre el preu de l'habitatge caurà en molta menor mesura, amb un descens acumulat (2020 i 2021) del 6% al 9% respecte a abans de la crisi del coronavirus, sobretot en zones turístiques i segona mà.
Bona part del descens de la compravenda es deurà a la caiguda de la demanda d'estrangers (ja va passar al primer trimestre); però pot ser que la demanda de segona residència per part d'espanyols aguanti millor, com ja va passar al 2008: és una pràctica arrelada a Espanya i, a més, la crisi afecta una mica menys al seu potencial comprador, que és el major de 40 anys amb ingressos mitjans-alts.
COMPRAR O LLOGAR
El mercat del lloguer es pot beneficiar que hi hagi menys compravenda, ja que la incertesa i la incapacitat d'estalvi dels aspirants a comprar els poden portar a continuar sent inquilins.
L'estudi aprofundeix en aquest punt, analitzant el potencial d'inquilins espanyols que podrien permetre's comprar: el 49% té ingressos suficients per adquirir un habitatge, però només el 13% té a més els estalvis necessaris per emprendre la compra (fa falta un estalvi d'almenys el 20% del valor de l'habitatge, perquè l'import de la hipoteca sol concedir-se pel 80% d'aquest valor).
CaixaBank Research ha utilitzat l'índex Hari (Housing Affordability for Renters Index), que mesura precisament la proporció d'inquilins amb ingressos suficients per comprar (el 49% citat), i l'índex Hari-estalvi (13%).
Per tant, el 36% dels inquilins sí que tenen ingressos per comprar però els falten estalvis per fer-ho; i aquest percentatge s'eleva al 41% entre els joves (18-35 anys), amb més dificultat encara per estalviar.
MENYS DEL 10% DELS INQUILINS PODRIA COMPRAR UN HABITATGE
El problema per comprar és pitjor a ciutats grans, per la poca capacitat d'estalvi (en part, perquè allí hi ha lloguers alts): així, menys del 10% d'inquilins podrien comprar, amb els ingressos i estalvis que tenen, a ciutats com Saragossa, Bilbao, Barcelona i Palma.
L'estudi planteja estudiar avals als préstecs per al primer habitatge (similar al 'Help to Buy' britànic) per reduir la quantitat inicial que ha d'aportar el comprador (encara que admet que l'atur pot mitigar aquest estímul); i afegeix que promoure l'oferta de lloguer assequible potenciaria la capacitat d'estalvi i, per tant, la capacitat de comprar més endavant.
PANDÈMIA I NOVES POSSIBILITATS
L'estudi també constata que el confinament i el teletreball poden canviar les preferències residencials: sobre la ubicació (es pot viure més lluny de la feina si cal anar-hi menys sovint) i sobre la grandària i distribució (es voldran habitatges més amplis i amb diferents usos de l'espai).
Això també pot influir en la planificació urbanística, de transports i serveis públics, i pot augmentar l'interès del ciutadà per la sostenibilitat de la seva casa i la consegüent rehabilitació.
La pandèmia també pot modernitzar al sector: les immobiliàries més digitalitzades estan traient-ne partit, perquè la pandèmia ha potenciat visites virtuals); i la paràlisi de les obres a causa de les distàncies de seguretat ha evidenciat que el sector està "endarrerit" en tecnologies digitals i robotització (per exemple, molts treballs especialitzats es podrien fer en un altre lloc i automatitzadament).
