La Unió Europea (UE) ha donat llum verda a la nacionalització d'Uniper per part d'Alemanya. Brussel·les ha autoritzat el pla alemany de 34.500 milions d'euros per rescatar el gegant energètic, encara que ho supedita a una llarga llista de condicions com ara la venda d'actius i filials i diverses desinversions estatals.
Segons ha estipulat la Comissió Europea, Alemanya haurà de tractar de reduir la seva participació a no més del 25% per al 2028 i Uniper haurà de vendre la central elèctrica DatteIn IV a Alemanya i la central de Gönyü a Hongria per preservar la competència comunitària. Així mateix, la gasista haurà d'alliberar part de la seva capacitat d'emmagatzematge de gas i dels seus gasoductes i s'haurà de desprendre de la participació del 84% a la russa Unipro, del negoci alemany de calefacció urbana, les operacions en sòl nord-americà, les participacions en els gasoductes OPAL (mar Bàltic) i BBL (Països Baixos-Regne Unit) i el seu 18% de la letona Latvijas Gaze.
“Farem tot el que estigui a la nostra mà per trobar els millors propietaris per als actius i negocis que es vendran. Amb l'aprovació de la UE hem superat el darrer obstacle i ara coneixem les condicions en què donarem forma al futur d'Uniper”, ha assegurat el conseller delegat d'Uniper, Klaus-Dieter Maubach.
Brussel·les també obligarà Uniper, en virtut de l'acord aconseguit amb la companyia i Alemanya, a destinar el 30% dels seus beneficis a cobrir el cost de la substitució del gas rus amb els ingressos de les altres activitats. A més, haurà de donar prioritat de subministrament als proveïdors locals que tinguen contractes vigents amb l'empresa.
“En l'actualitat molts importadors de gas natural rus no estan rebent subministrament. Això té conseqüències importants per a l'economia alemanya i per als consumidors”, ha assenyalat la comissària europea de Competència Margrethe Vestager.
Així mateix, fins que es completi l'estratègia de desinversió d'Alemanya a la gasista, els membres del consell d'administració d'Uniper veuran restringida la política de remuneració i no podran rebre primes per la tasca. De la mateixa manera, l'acord estipula que la companyia no podrà comprar participacions en altres empreses fins a finals del 2026, llevat que sigui estrictament necessari per garantir-ne la viabilitat a llarg termini.
D'altra banda, la Comissió també ha autoritzat el rescat de 6.300 milions d'euros (SEcuring Energy for Europe), l'antiga filial germana de Gazprom, sempre que es desprengui de diversos actius i abandoni els negocis a Suïssa, Romania, República Txeca, Bulgària, Eslovàquia i Mèxic. A més, la política de remuneració de directius estarà subjecta a limitacions estrictes fins que l'Estat alemany tingui menys del 50% de la companyia.
Segons Brussel·les, SEFE “no assoliria la viabilitat a mitjà termini amb un menor suport de capital, ja que l'empresa estaria excessivament palanquejada i no seria competitiva des del punt de vista operatiu”.
Aquests dos plans formen part d'un paquet de 200.000 milions d'euros aprovats pel govern d'Olaf Scholz per contenir els preus de l'energia i ajudar empreses i llars a fer front a la inflació. Aquest pla, anunciat a finals de setembre, es canalitza mitjançant un fons especial creat el 2020 per pal·liar els efectes de la pandèmia de Covid-19 i serà finançat exclusivament a través de nou deute.
Cal destacar que el rescat d'Uniper ha donat més d'un maldecap a Alemanya. Fa un mes, el govern alemany va elevar l'estimació del cost de rescat a més de 30.000 milions d'euros, gairebé quatre vegades més que la primera ampliació de capital realitzada per l'Executiu alemany (8.000 milions). Alemanya va comprar la participació de la finlandesa Fortum a Uniper per 500 milions d'euros el setembre passat.
