BBVA torna a patir per Turquia. El banc, que hi té el seu tercer mercat per nivell d'ingressos (15%) a través de Garanti, està assistint durant les últimes jornades a una renovada inestabilitat política al país que està tenint un impacte directe en la lira. La divisa turca perllonga la seva particular agonia aquest dimarts després que les autoritats electorals hagin anul·lat les eleccions locals d'Istanbul, mentre que els títols de BBVA han retrocedit un 2,56% aquest dimarts.
- 9,10€
- -1,04%
El procés d'impugnació d'aquest resultat electoral es va iniciar quan el president del país, Recep Tayyip Erdogan, va demanar la seva anul·lació a inicis d'abril. L'acceptació del recurs presentat pel partit d'Erdogan, l'AKP, després de la victòria el passat 31 de març de l'oposició socialdemòcrata a les eleccions municipals, suposa l'inici d'un nou període de campanya electoral. Les noves eleccions seran el 23 de juny.
"La decisió infligeix un cop dramàtic a l'Estat de Dret i debilita les normes democràtiques de Turquia", indiquen els analistes de TD Securities
Els experts adverteixen que aquesta situació comporta un risc significatiu davant la possibilitat que es produeixin disturbis als carrers. "La decisió infligeix un cop dramàtic a l'Estat de Dret i debilita les normes democràtiques de Turquia", indiquen els analistes de TD Securities. L'anul·lació planteja serioses preocupacions, diuen els analistes, sobre si Turquia pot tenir transicions pacífiques de poder després dels 16 anys de lideratge d'Erdogan.
Per complicar encara més la situació, enmig de tot això hi ha la polèmica per la compra per part de Turquia de míssils russos. Els Estats Units ja ha deixat clar que imposarà sancions al país si es materialitza aquesta compra. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha manifestat que confia que totes les parts trobin "una solució".
En la memòria de tots està la crisi diplomàtica que van viure Turquia i els Estats Units a finals de l'any passat i que, al seu torn, va portar el país a un pas del precipici. La crisi va tenir en el seu epicentre el sacerdot nord-americà, Andrew Brunson, detingut per Turquia i que finalment va ser alliberat pel país després d'acusar-lo de col·laborar amb grups terroristes.
