ACS, Vinci i Ferrovial, les més ben posicionades davant de l'encariment dels materials

La inflació, que ha afectat també els costos de la construcció, ha reduït els marges de benefici mitjans de les activitats de construcció dels contractistes europeus més grans a només un 4% durant els últims anys, tal com recull Scope Ratings.

Rigel Patricia Scheller, directora de l'equip de qualificacions corporatives de l'entitat, assegura que només aquelles accions amb perfils de negoci diversificats, que inclouen obres de construcció industrial i concessions, i tenen posicions sòlides de negociació, poden capejar millor aquest moment d'encariment de costos.

"A mesura que els marges de benefici a la seva àrea principal -la construcció- es redueixen, aquestes empreses han centrat les seves estratègies en l'expansió del segment de concessions, per beneficiar-se dels ingressos recurrents i els marges més grans a través de la gestió d'infraestructures", explica.

A més, destaca que les constructores més grans solen estar més diversificades pel que fa a segments i zones geogràfiques pel fet que la seva mida més gran pot crear posicions de negociació més fortes i un millor accés a les matèries primeres, ja que aquest tipus d'empreses solen fer encàrrecs a l'engròs. D'altra banda, també solen estar vinculades a projectes de més durada, cosa que augmenta el risc, si treballen a preu fix, amb possibles conseqüències negatives per a la seva rendibilitat.

"Les empreses més petites i concentrades geogràficament podrien tenir més dificultats per gestionar l'augment dels preus dels materials de construcció, no només des del punt de vista dels costos, sinó a causa dels problemes de proveïment de materials essencials", assenyala.

EL PAPER DE RÚSSIA

Rússia és un productor important d'una sèrie de metalls clau, com el coure, l'alumini, el pal·ladi, el platí i el níquel, essencials en la fabricació d'acer inoxidable. La invasió sobre Ucraïna agreujarà, segons aquesta experta, l'escassetat de materials de construcció, a més que la fabricació es veurà afectada pels alts costos de l'energia i l'escassetat de mà d'obra.

"L'augment dels preus de l'energia afectarà la producció de ciment en particular, ja que més del 50% del cost del ciment està directament o indirectament vinculat als preus del cru", afirma.

A més, recull les dades de l'Oficina Federal d'Estadística d'Alemanya (Destatis), en què es destaca que el preu de les barres d'acer reforçades va créixer un 53,2% en taxa interanual de mitjana el 2021, mentre que el quitrà, utilitzat a la construcció de carreteres, edificis i fonaments, es va incrementar un 36,1%. Els preus de producció de les plaques aïllants de plàstic, com ara el poliestirè, van pujar un 20,7%; també va augmentar el preu dels productes químics.

Com es comentava anteriorment, Rigel Patricia Scheller destaca que els preus de l'energia repercutiran, sobretot, a les empreses de construcció amb contractes a preus fixos. "Els clients -entre ells les institucions públiques- també estan preocupats per la forta pujada del preu dels materials, que ha provocat retards en la finalització de les obres públiques, aturades o fins i tot, de vegades, cancel·lacions de contractes. L'encariment dels materials també ha causat una creixent onada de licitacions desertes", assenyala. Això, en darrera instància i després de la pandèmia, es tradueix en la dificultat a l'hora d'executar certes partides dels fons europeus. "Més de 500 projectes per valor de 230 milions d'euros han quedat deserts per l'augment els preus a Espanya, segons destaca un informe recent de la Confederació Nacional de la Construcció d'Espanya (CNC)", explica.

"No obstant, a mitjà termini, la guerra a Ucraïna pot portar a un ús més intensiu dels fons de la UE, especialment per assegurar el subministrament d'energia. Les empreses constructores podrien beneficiar-se d'aquests recursos, en particular les que se centren en projectes de construcció relacionats amb el Zero Net, que podrien estar millor situades per aconseguir futures licitacions", matisa.

El sector de la construcció ha estat un dels que s'han recuperat més ràpid després del coronavirus. Ja durant el segon semestre del 2020, va superar les cotes de producció anteriors a la pandèmia, amb una demanda de materials constant que va provocar una escassetat mundial de matèries primeres. La forta demanda mundial en general, juntament amb els problemes de transport, va donar lloc a fortes pujades de preus.