El Partit Social Demòcrata (SPD) d'Alemanya s'ha començat a qüestionar la seva participació en el govern com a soci menor de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel, en l'anomenada 'gran coalició', després de la garrotada que va patir diumenge a les eleccions regionals de Bremen i al Parlament Europeu.
L'SPD va patir una doble humiliació diumenge. Es va desplomar a Bremen, on podria perdre el govern després de més de 70 anys, i en els comicis europeus, on va ser superat pels Verds i es va quedar relegat a la tercera posició.
Aquest revés a les urnes ha avivat el descontentament entre els que creuen que l'SPD hauria de trencar la 'gran coalició' per reinventar-se com a líder de l'oposició alemanya.
En un document publicat dilluns, el número dos de l'SPD, Ralf Stegner, el líder de les joventuts socialdemòcrates, Kevin Kuehnert, i el diputat Matthias Miersch han considerat que els votants han castigat el partit per la seva falta de claredat.
"Necessitem tenir el valor de corregir decisivament el nostre curs allà on sigui necessari (...) Això significa un SPD sense por", han argumentat. "La 'gran coalició' té una data final: almenys fins a setembre de 2021 i, si cal, abans", han dit, subratllant que l'SPD "no ha signat una subscripció amb els conservadors".
De moment, han refusat trencar directament amb la CDU, però han urgit a aprovar lleis sobre migració i pensions i una fiscalitat progressiva per a les empreses multinacionals, entre d'altres qüestions.
La cap de l'SPD, Andrea Nahles, que està sotmesa a una enorme pressió per la falta de bons resultats a les urnes, va deixar clar diumenge que no pensa abandonar la 'gran coalició', sinó reclamar més polítiques socials a la CDU.
Des que va començar la seva marxa, fa un any, el quart govern de Merkel s'ha vist debilitat per les pugnes internes. La cancellera alemanya va haver d'enfrontar-se al desafiament plantejat pel seu soci bavarès, la CSU, entorn del política migratòria.
Si l'SPD es retira de la 'gran coalició', Alemanya es veuria abocada en eleccions anticipades -les últimes federals es van celebrar el setembre de 2017-. Per ara, hi ha previstes altres tres votacions abans de final d'any, totes elles en exestats comunistes on els ultradretans d'Alternativa per a Alemanya (AFD) cobren força.
La ruptura del govern permetria a Merkel retirar-se abans del que tenia previst. La líder conservadora va anunciar el passat mes d'octubre que aquest seria el seu últim mandat. Annegret Kramp-Karrenbauer ja l'ha substituït com a cap de la CDU.
PRIMERES MANIOBRES A BREMEN
Conservadors i socialdemòcrates han començat aquest dilluns a buscar aliats per formar govern a Bremen amb la mira posada en els Verds. Segons xifres preliminars, l'SPD va obtenir el 24 per cent dels vots en les eleccions regionals -gairebé deu punts menys que el 2014-, seguit dels Verds, amb un 22 per cent -cinc punts més-, i de la CDU, amb un 21 per cent, que es manté estable.
Quant a la resta de partits polítics, L'Esquerra va sumar el 7,9 per cent, gairebé dos punts per sota del seu anterior registre electoral; els ultradretans d'Alternativa per a Alemanya (AFD), un 7,7 per cent -gairebé dos punts més-; i els liberals, un 4,7 per cent -un punt i mig amunt-.
La CDU començarà dimecres els contactes amb liberals i verds per explorar un govern de coalició a Bremen. El seu líder regional, Carsten Meyer-Heder, ha defensat que tenen programes compatibles, segons informa l'agència de notícies DPA.
Els socialdemòcrates, per la seva banda, es resisteixen a perdre la seva bastió de Bremen. Si és el cas, la cap de l'SDP en el 'lander', Karolin Aulepp, ha apostat per un tripartit amb L'Esquerra i els Verds, encara que no ha fixat data per a l'arrencada de les negociacions.
