Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea escenificaran aquest dimarts a Brussel·les l'inici de la batalla per decidir qui presidirà els propers anys les principals institucions comunitàries; un repartiment que a l'època més recent han copat polítics conservadors i que ara socialistes i liberals aspiren a reequilibrar.
El president del Consell, Donald Tusk, va convocar aquest sopar extraordinària amb l'objectiu de conèixer les aspiracions dels socis i iniciar un període de consultes que li permeti configurar un model de consens que recolzen els líders al Consell europeu de juny.
Per a això, Tusk haurà de tenir en compte per al seu disseny una sèrie d'equilibris clau a l'hora d'encaixar els noms per als propers presidents de la Comissió Europea, del Consell europeu, del Banc Central Europeu, del Parlament Europeu i d'Alt Representant de política Exterior.
La presència de dones al capdamunt de les institucions comunitàries és una assignatura pendent que els líders s'han compromès a corregir en aquestes negociacions, encara que de moment tot just s'han escoltat noms femenins.
La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, l'excomissària búlgara Kristalina Georgieva o l'encara presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, són opcions que sonen a les enquestes, però cap ha fet el pas.
També la ministra espanyola d'Economia, Nadia Calviño, podria tenir possibilitats si es tracta de vicepresidències a l'Executiu comunitari, segons diverses fonts europees, que veuen en el seu perfil més tècnic que polític el seu principal obstacle.
En qualsevol cas, l'única dona que s'ha postulat formalment per presidir la Comissió és l'actual comissària de Competència i cap de llista dels Liberals europeus, la danesa Margrethe Vestager, i no ho va fer fins aquest diumenge, després de comprovar que el seu grup recuperava el tercer lloc a l'Eurocambra.
RESPECTE D'EQUILIBRIS
El repartiment ha de tenir també en compte l'equilibri geogràfic, que es vegin reflectits tant països grans com petits i que estiguin representades les principals famílies polítiques.
A aquestes condicions, el Parlament europeu, que al final del procés haurà de validar el nom del president de l'Executiu comunitari, ha afegit que qui rellevi Jean-Claude Juncker sigui un dels candidats principals que els partits europeus s'han presentat a les eleccions europees de diumenge passat.
Per això, sobre el paper el favorit hauria de ser el candidat del Partit Popular Europeu, el bavarès Manfred Weber, que compta amb el suport de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i que lidera la força més votada a les europees.
No obstant això, tot just és conegut fora de l'activitat comunitària i no ha ocupat llocs de govern, cosa que debilita la seva candidatura, que podria fins i tot rivalitzar dins de la família popular amb el negociador de la UE per al Brexit, el francès Michel Barnier.
Mentrestant, el president francès, Emmanuel Macron, ha deixat clar en els últims partits amb els seus socis que rebutja de ple qualsevol automatisme en la designació mentre no hi hagi llistes transnacionals i insisteix que el pròxim president de la Comissió ho han de decidir els líders.
La Conferència de Presidents que reuneix els caps de grup al Parlament Europeu també s'ha citat dimarts a primera hora del matí per analitzar la situació, tot i que és una incògnita si aconseguirà consensuar el suport a un candidat o es limitarà a demanar que els Vint-i-vuit tinguin en compte els resultats de les eleccions.
Al costat de Weber i Vestager també aspira a presidir l'executiu comunitari el candidat dels socialistes europeus, l'holandès Frans Timmermans, que actualment exerceix de vicepresident primer a la Comissió Europea i ha guanyat les europees als Països Baixos.
ESPANYA ASPIRA A GUANYAR PES
Entre els valedors que públicament han donat suport a Timmermans hi ha el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui la família socialdemòcrata europea ha encarregat defensar els seus interessos en les negociacions.
Espanya ha perdut durant els últims anys presència a la Unió Europea, en gran mesura llastada per l'impacte de la crisi econòmica, però la seva imatge ha canviat i Sánchez arriba reforçat com "el gran socialista" després del resultat electoral d'abril.
Els països no han revelat encara les seves cartes formalment, tampoc Espanya, però Sánchez, en un míting, ha apuntat el ministre d'Exteriors i cap de llista del PSOE a les europees, Josep Borrell, com a possible representant espanyol a l'Executiu comunitari. Diverses fonts consultades per Europa Press creuen que podria ser un vicepresident polític a la nova Comissió.
No obstant això, el fet que compti ja amb un llarg recorregut en la política nacional i comunitària -va ser president del Parlament Europeu- pot jugar en contra seva, segons diverses fonts diplomàtiques consultades per Europa Press, que creuen que Espanya tindria més opcions si la seva candidata fos una dona.
En qualsevol cas, Sánchez ha començat ja els contactes al màxim nivell per preparar la pugna i aquest dilluns va viatjar a París per sopar amb Macron per preparar la cimera.
Dimarts, ja a Brussel·les, Sánchez té previst veure'se en bilateral amb Merkel abans d'anar primer a la trobada de líders socialistes europeus, al qual també està convidat el grec Alexis Tsipras, i al cim extraordinària després.
La candidatura de Macron, Renaixement, ha perdut per la mínima a França però els seus 21 eurodiputats seran la delegació nacional més nombrosa del Grup Liberal. La CDU de Merkel ho serà al PPE, amb 29, i el PSOE, amb els seus 20, al Socialdemòcrata.
