Els governs de la Unió Europea activaran el seu pla per posar en marxa el fons europeu de recuperació sense Hongria i Polònia si els governs d'aquests dos països no donen "senyals clars" de la seva voluntat per aixecar el veto al paquet pressupostari en les pròximes hores i, com a molt tard, aquest dimarts.
Segons han explicat fonts europees, l'escenari central és que Budapest i Varsòvia finalment accedeixin a desbloquejar el pressupost de la UE per als pròxims set anys i el pla anticrisi de 750.000 milions d'euros, però aquest pas ha d'ocórrer aviat o la resta d'estats membres "probablement" activaran una alternativa per seguir endavant sense ells.
"Necessitem tenir senyals clars d'Hongria i Polònia avui o demà com a molt tard, si no les tenim, probablement haurem de passar a l'escenari 'B'", han assenyalat les mateixes fonts en una setmana clau per al futur del fons europeu.
Hongria i Polònia segueixen rebutjant el mecanisme que vincula el desemborsament d'ajudes europees i el respecte a l'Estat de dret en considerar que és arbitrari i, com a protesta, es neguen a ratificar el Marc Financer Plurianual (MFP) i els 750.000 milions per rellançar l'economia.
La Comissió Europea està ja explorant les opcions legals que permetrien tirar endavant el fons europeu sense el vistiplau d'aquestes dues capitals, entre elles un sistema d'avals perquè Brussel·les pugui emetre deute similar a l'instrument contra l'atur (SURE), un acord intergovernamental com el que sosté el MEDE o un sistema de "cooperació reforçada" que permet deixar de banda els països que no hi vulguin participar.
En qualsevol cas, el "desitjable" a Brussel·les és que Budapest i Varsòvia s'adhereixin a la resta de socis i aixequin el seu veto, perquè en cas contrari es podria avançar amb ells pel que fa al fons de recuperació però no amb el pressupost comunitari, que seguiria bloquejat.
En un escenari així, la UE es veuria obligada a prorrogar el pressupost de 2020 i aplicar un sistema en què cada mes només es podrà gastar una dotzena part dels comptes d'aquest any. A més de comportar importants retallades (que Brussel·les xifra en fins a 30.000 milions d'euros), això suposaria que no es podrien comprometre pagaments per a tots els programes europeus per als quals cal renovar la base legal, pel que fa a partides com la Política de Cohesió, el nou programa de Salut i Erasmus.
A més, impediria al bloc poder comprometre's amb un objectiu més ambiciós de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030, que pretén fixar en almenys un 55%, perquè també quedaria bloquejat el Fons de Transició Justa, un dels principals instruments de la UE per complir les seves metes climàtiques.
