Els estrategs d'UBS ho tenen clar: la Reserva Federal (Fed) retallarà els tipus d'interès més del que espera el mercat a mesura que la principal economia del món es dirigeix cap a una recessió. En base a aquesta premissa, des del banc suís preveuen rebaixes en les taxes de 275 punts bàsics el proper any, gairebé quatre vegades per sobre del que descompta el consens.
A més, estimen que una disminució contínua de la inflació i l'augment de la desocupació, que debilitarà la producció econòmica el 2024, permetran al banc central començar a reduir els tipus al març.
UBS espera que el PIB dels EUA es contregui mig punt percentual a mitjans del proper any, amb un creixement anual de l'economia que caigui només el 0,3% el 2024 i una taxa d'atur que s'incrementi gairebé el 5% a finals de l'exercici.
"Amb aquest impuls desinflacionari addicional, esperem que la flexibilització de la política monetària el proper any impulsi la recuperació el 2025, cosa que farà que el creixement del PIB torni a pujar a aproximadament 2-1/2%, limitant el máxim de la taxa de desocupació al 5,2% a principis del 2025. Pronostiquem certa desacceleració el 2026, en part a causa de la consolidació fiscal projectada", expliquen Arend Kapteyn i Bhanu Baweja, analistes de l'entitat.
Per recolzar els seus pronòstics, a UBS tiren d'història i fan referència als cicles de flexibilització al llarg de les últimes tres dècades, en què els bancs centrals del Grup dels 10, excloent-ne el Japó, han tendit a retallar els tipus en un mitjana de 320 punts bàsics durant un període de 15 mesos.
"Creiem que tindrem un cicle de disminució de taxes normal. Tots els bancs centrals, excepte el Japó, adoptaran una flexibilització molt més gran del que els mercats estan descomptant", matisen.
Des de la companyia suïssa també assenyalen que, malgrat el cicle de pujades de tipus més agressiu des de la dècada del 1980, el PIB real es va expandir un 2,9% durant el 2023 fins a finals del tercer trimestre. Tot i això, els rendiments han pujat i els mercats borsaris s'han vist pressionats des de la reunió del FOMC del setembre.
Per això, creuen que això ha renovat les preocupacions sobre el creixement i mostra que l'economia "encara no està fora de perill".
"L'expansió suporta el pes creixent dels tipus d'interès més altes. Els estàndards de crèdit i préstecs semblen estar endurint-se més enllà de la simple revaloració. Els ingressos del mercat laboral continuen revisant-se a la baixa, en termes nets, al llarg del temps", diuen Kapteyn i Baweja.
Així mateix, afegeixen que "d'acord amb les nostres estimacions, la despesa a l'economia sembla elevada en relació amb l'ingrés, impulsada per l'estímul fiscal i mantinguda en aquest nivell per l'excés d'estalvi".
El banc preveu que la pressió a l'alça sobre el creixement de l'impuls fiscal el 2023 s'esvairà l'any que ve, mentre que l'estalvi de les llars s'està "aprimant" i els balanços semblen menys sòlids.
"A més, si l'economia no es desaccelera substancialment, dubtem que el FOMC restableixi l'estabilitat de preus. L'any 2023 va tenir un rendiment superior perquè molts d'aquests riscos no es van materialitzar. Tot i això, això no significa que hagin estat eliminats", conclouen els analistes d'UBS.
