Toc de l'FMI a Espanya: si no controla ja la nova onada de Covid el PIB podria no repuntar

Així ho ha indicat l'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva després de la seva última missió a Espanya. L'FMI explica que la pandèmia de coronavirus ha afectat "profundament" la població i l'economia espanyoles, i encara que el "suport àgil i decidit a la liquiditat i al manteniment de rendes" per part del Govern, combinat amb la relaxació de la política monetària del BCE, ha constituït "importants balons d'oxigen", les expectatives de repunt del PIB poden saltar per l'aire.

Noticia relacionada

El FMI augura a España una caída del 12,8%, la mayor contracción de las economías

"Enmig d'una segona onada d'infeccions, l'incipient repunt econòmic corre perill", avisa el Fons Monetari Internacional, que recorda que les característiques estructurals de l'economia (entre altres, un extens sector serveis dominat per les pimes, la importància del turisme i l'ús generalitzat dels contractes temporals) "van aguditzar l'impacte del confinament i faran que el PIB sigui particularment vulnerable a disrupcions prolongades" com la que representa l'augment dels contagis que s'està produint.

En opinió de l'FMI, "les perspectives estan subjectes a una incertesa sense precedents", i Espanya ha de tenir en compte que a curt termini el repunt de l'activitat "dependrà en gran mesura de la contenció de la crisi sanitària". L'organisme calcula que el PIB es contraurà un 12,8% aquest any per la pandèmia, mentre que per a 2021 estima un creixement del 7,2% apuntalat pels fons europeus i els seus efectes de generació de confiança. Encara que es mostra categòric sobre aquest tema: "Aconseguir aquest repunt estarà estretament vinculat a la capacitat de limitar noves infeccions".

A mitjà termini, diu el Fons, s'espera que "la demanda externa impulsi cada vegada més el creixement" a mesura que es recuperin les exportacions i que tornin a Espanya "més turistes estrangers", encara que la producció "trigarà anys a retornar al seu nivell pre-pandèmia". Per això és tan important posar remei al problema més urgent, el de l'augment de contagis, una cosa en la qual l'Executiu ja està treballant costat per costat amb les CCAA, amb una proposta de mesures com restringir la mobilitat, reduir aforaments o tancar parcs per reduir els contagis.

"La incertesa sobre les projeccions a curt i mitjà termini és molt elevada. Els riscos es decanten marcadament a la baixa", remarca l'FMI, que assenyala que "un fracàs a l'hora de controlar nous brots, un progrés més lent que el previst en matèria de vacunes i tractaments, un Brexit sense acord i una escalada de les tensions comercials podrien entelar encara més les perspectives" tant per a l'economia espanyola com per a l'europea.

QUÈ HA DE FER ESPANYA?

Per a evitar el pitjor dels escenaris, Espanya ha de continuar treballant per preservar la salut de la població, perquè és "màxima prioritat", però també mantenir les mesures de suport de política econòmica, que segons el parer de l'FMI "continuen sent essencials a curt termini". "Les mesures fiscals han de continuar centrades en superar la crisi sanitària i econòmica immediata i contenir el risc que la recessió es transformi en estrès per al sector financer, amb costos reals i socials encara més elevats", assenyala.

Entre altres coses, proposa que el Govern prorrogui "l'eficaç règim" dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), cosa que ja s'ha fet, i també revisi les mesures de manteniment de les rendes i de suport a la liquiditat, com els avals de l'ICO amb fons públics, perquè s'adaptin i ajudin a "prevenir 'efectes precipici' greus i generalitzats" com ara fallides, pèrdues d'ingressos i crèdits fallits quan arribi el seu venciment i hagin de retornar-se.

Noticia relacionada

El FMI insta a España a implementar una "flexibilidad salarial continua"

I apunta que si es produeix una acusada deterioració de les perspectives econòmiques, el Govern hauria de "intensificar temporalment el suport en funció de les necessitats". Tot això sense oblidar que és possible que sigui necessari intensificar temporalment les prestacions d'atur i l'assistència social "per a fer costat als damnificats pels canvis econòmics de llarga durada".

L'FMI advoca també per emprar els fons que Espanya rebrà de la UE per tancar les bretxes d'inversió verda, impulsant la rehabilitació d'edificis, la creació d'estacions de càrrega de vehicles elèctrics i la millora de la infraestructura de distribució d'aigua i de gestió de residus, i demana al Govern que supediti la recepció d'aquests diners a "compromisos vinculants en matèria de sostenibilitat". Però aquests fons també han d'utilitzar-se per a millorar les polítiques d'ocupació i formació, mantenir l'Ingrés Mínim Vital, o ampliar els programes d'habitatge social de lloguer, entre altres coses.

ESFORÇ PER REDUIR EL DEUTE

Així mateix, el Fons Monetari Internacional demana a Espanya que faci un esforç per reduir el deute públic, que acaba de marcar un nou màxim i arriba al 110,1% del PIB fins a juny, una vegada passi el pitjor de la pandèmia. "S'espera que la ràtio de deute públic se situï per sobre del 120% del PIB en els pròxims anys. Un ajust fiscal gradual que canalitzi el deute públic per una ferma senda a la baixa hauria de començar quan l'economia es trobi en una senda de creixement sostenible amb la desocupació en disminució", diu. No obstant això, creu que aquesta situació no es produirà fins a, com aviat, 2022.

En qualsevol cas, l'FMI alerta que la intensificació dels riscos "posarà a prova la resiliència del sistema bancari i requerirà una atenta supervisió". "La capacitat creditícia dels bancs podria veure's restringida, la seva rendibilitat, que ja és baixa, té l'aire d'empitjorar, i en escenaris severs podrien sorgir dificultats de solvència", assenyala l'organisme, que convida a les entitats financeres a "continuar ajustant les seves decisions sobre provisions sobre la base de criteris precautoris, així com atenir-se a polítiques prudents en matèria de dividends".

Segons el seu punt de vista, el recent anunci de fusió entre CaixaBank i Bankia demostra que "una certa consolidació addicional del sistema bancari és una altra resposta adequada als reptes de rendibilitat" que ha plantejat la pandèmia, per la qual cosa els organismes de supervisió "han de continuar la seva tasca i revisar minuciosament els plans dels bancs de cara al futur per resoldre actius dubtosos i afermar posicions de capital resilients".