La Sala Civil del Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre el repartiment de despeses hipotecaris. Considera que el cost de la notaria i la gestoria s'ha de repartir entre el client i el banc atès que tots dos són els interessats. Aquesta doctrina és contrària al repartiment que establirà la futura llei hipotecària, que encara es troba en tràmit parlamentari i que s'aprovarà, previsiblement, a partir de març. La nova norma assigna al banc totes les despeses hipotecaris excepte la de la taxació.
En relació amb les despeses de gestoria, el Suprem té clar que s'han de repartir entre el consumidor i el banc. Quant a les de notaria, si es tracta del procés relatiu a l'escriptura del préstec hipotecari o a la seva modificació s'ha de pagar entre tots dos. Si el pas pel notari correspon a l'escriptura de cancel·lació de la hipoteca, la despesa haurà d'abonar el client, mentre que el pagament de les còpies de les escriptures notarials ha de realitzar-les el que les sol·liciti.
Pel que fa al cost del registre de la hipoteca, el Suprem considera que l'interessat en inscriure la garantia hipotecària és l'entitat financera, de manera que és ella la que ha d'abonar aquest cost. No obstant això, quan s'inscriu la cancel·lació del préstec, és el prestatari el que ha de comportar amb la despesa.
El Suprem també es pronuncia per una de les despeses hipotecaris més polèmics, que va provocar un embolic judicial i polític la tardor passada: el de l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats. L'alt tribunal manté de moment la jurisprudència que va fixar el passat mes de novembre, que considera que el client ha d'abonar aquest cost i a la qual no afecta el canvi legislatiu impulsat pel Govern per traspassar al banc l'obligació de pagar l'impost.
La decisió del Suprem va ser anterior a la nova norma i el Suprem, a la doctrina donada a conèixer aquest dijous, no introdueix cap canvi. Considera així que l'impost no s'aplicarà de manera retroactiva, si bé, en els seus pronunciaments posteriors haurà de tenir en compte la nova legislació.
D'altra banda, considera que tant l'interès remuneratori com la comissió d'obertura el banc ha d'incloure en el càlcul de la TAE, de manera que el consumidor pugui conèixer quin serà el cost real del préstec. "El Tribunal Suprem considera que la comissió d'obertura no és aliena al preu del préstec", sinó que tant aquest cost com l'interès remuneratori "constitueixen sengles partides del preu del préstec", ja que són la retribució que rep l'entitat pel servei.
