L'Executiu espanyol ha pres bona nota de la doble derrota que va sofrir a la Unió Europea (UE) a les portes de Setmana Santa. La defensa dels anomenats coronabons, així com d'una mena de ‘Pla Marshall’ per a la recuperació del bloc comunitari després de la pandèmia, va topar amb la fèrria oposició dels països del Nord, especialment Alemanya i Holanda. El rescat que es va acordar quedava lluny de l'ambiciós pla de Pedro Sánchez, així que de cara a la cimera d'aquest dijous, el president del Govern ha buscat una via alternativa que inclogui fons, una part de deute mutualizada i que sigui digerible per a Berlín.
La Moncloa no ha abandonat la seva posició, el línia amb França i Itàlia, d'aconseguir finançament per als països més afectats per la pandèmia, i encara el debat de la reconstrucció amb aquest objectius, però amb una reformulació apta per a Alemanya. La canceller Angela Merkel ja ha insistit que no acceptarà cap mena de bons europeus, una idea que ha estat impulsada en el passat pels països del sud de la UE per compartir la càrrega del deute de la reconstrucció econòmica quan finalment la pandèmia sigui sota control.
Amb la lliçó apresa després de l'estomacada de fa menys de dues setmanes, el Govern PSOE-Podemos ha alterat la seva proposta i ha presentat un text al Consell Europeu que planteja un fons de recuperació vinculat al pressupost de la UE, una idea similar a la de França, i que Alemanya pot digerir, perquè no implicaria modificacions legals que impliquin una votació complexa al Bundestag i possibles apel·lacions davant el Tribunal Constitucional d'aquest país.
La quantitat sobre la taula és d'entre 1 i 1,5 bilions d'euros que “hauria de finançar-se a través de deute perpetu de la UE, recolzada pels mecanismes actuals que financen el pressupost de la UE, secundant-se en la valoració triple A de les institucions (… ) El BCE continuarà jugant un paper clau per assegurar l'estabilitat financera a través de la liquiditat i d'altres mesures”, resa el text remès aquest dilluns al president de l'organisme, Charles Michel.
La proposta espanyola, a més, està en línia amb el que avançava el director general del Mecanisme Europeu d'Estabilitat al diari italià ‘Corriere della Sera’, on va preveure que la UE requeriria “almenys” 500.000 milions d'euros més de les institucions europees, a més del muntant de 540.000 milions ja acordat, “per finançar la remuntada de les economies” del bloc. Regling també va suggerir que la millor manera de recaptar aquests fons no era mitjançant l'ús dels controvertits coronabons o qualsevol altre instrument de deute mutualitzada, sinó més aviat aprofitant les eines existents. El candidat més obvi, segons Regling, és l'ús del pressupost de la UE. Aparentment, la idea espanyola d'“impulsar una resposta global que podria integrar-se en el pressupost de la UE, està guanyant enters entre els Vint-i-set”, comenten els experts de Rabobank.
Així doncs, diverses fonts apunten al fet que el Govern espanyol veu una possibilitat que la UE es posi d'acord amb aquest nou mecanisme de mutualització de deute que permeti mobilitzar fons per fer front a la pandèmia de Covid-19, encara que no sigui estrictament l'emissió de deute conjunt (els anomenats "coronabons" o eurobons) demanat per Espanya. Fonts diplomàtiques asseguren que Espanya no renúncia a la seva aposta pels coronabons perquè, a més, seria el més coherent en una veritable Unió Econòmica i Monetària, però assumeixen que la paraula suscita cert rebuig entre les opinions públiques d'alguns països, i obren la porta a d'altres formes de mutualització del deute.
LA QUADRATURA DEL CERCLE
La proposta de Sánchez no seria una emissió de deute conjunt estrictament, però en actuar la Comissió com a prestador principal, n'assumiria part dels riscos. Un mecanisme així, apunten les fonts consultades, podria ser la quadratura del cercle que permetés un acord per mutualitzar el deute necessari per fer front a la pandèmia. D'aquesta manera, la UE respondria de manera conjunta a la crisi amb un deute mutualitzat limitada en el temps i en les finalitats.
El pla europeu de reconstrucció post-coronavirus serà un dels punts de l'agenda del Consell Europeu que se celebrarà per videoconferència el dia 23. Està pendent de discussió si el nou instrument financer s'inclourà o no en el pròxim marc financer pluriennal -les fonts creuen que així serà, perquè serà la manera de tenir-lo disponible més ràpidament-, quin en serà l'import (entre mig bilió i bilió i mig) i si es traduirà preferentment en préstecs o en transferències. Segons el parer del Govern espanyol, després de l'epidèmia no té sentit continuar negociant un pressupost de l'1,07% del PIB europeu, i caldria tornar a una forquilla d'entre l'1,14 i l'1,3%, sense tenir en compte el nou instrument.
Si al final s'aposta per incloure aquesta mesura en el marc financer, faria falta la llum verda dels 27 parlaments nacionals per elevar el seu sostre en almenys mig punt del PIB europeu, de manera que la xifra estaria entre l'1,7 i el 2%. Aquest és el marge que s'utilitzaria per mobilitzar fons per part de la Comissió, amb garanties estatals i finançant-lo amb recursos propis, bé amb recursos nous o bé dedicant-hi els actuals.
