Després de diversos dies d'indefinició, la Comissió Europea finalment ha presentat el seu paquet de mesures per fer front a l'escalada de preus de l'energia. En el discurs anual sobre l'estat de la Unió, Ursula von der Leyen, presidenta de l'Executiu comunitari, ha detallat un pla centrat en la reducció del consum energètic en hores punta i limitar els beneficis extraordinaris d'empreses elèctriques i petrolieres, mesures que permetrien recaptar 140.000 milions d'euros, tot i que deixa de banda l'extensió del límit als preus del gas i ajornant la seva anunciada reforma del mercat elèctric. En aquest sentit, Banc Sabadell creu que el pla de Brussel·les és “positiu”.
Finalment, el límit als preus de les energies de baix cost serà d'entre 180 i 200 euros per megawatt hora (MWh), una quantitat que creuen que servirà per mantenir l'interès en la inversió en renovables i recaptar prou diners per finançar ajudes directes o descomptes a les factures, entre d'altres. La idea és que les mesures siguin aprovades a la reunió extraordinària del 30 de setembre i tinguin una durada d'un any prorrogable a dos.
“Era el que s'esperava”, indiquen des de Sabadell, alhora que destaquen que el nivell fixat per Brussel·les “reduiria en certa mesura la possibilitat que finalment s'apliqui un 'cap' més alineat amb preus històrics del 'pool' (a prop de 48 euros /MWh de mitjana durant el període 2010-2020) o en línia amb l'actualment en vigor per al gas clawback (minoració dels beneficis generats pel gas en energies inframarginals) a Espanya (67 euros/MWh)”.
A més, indiquen, en el cas d'Espanya el “límit implícit” del gas per al 2023 amb l''excepció ibèrica' vigent “suposaria considerar preus del 'pool' en aquest entorn (fins i tot una mica per sota, a prop de 180 euros/MWh) i compararia positivament amb la hipòtesi del 'pool' per al 2023 en els nostres models (entre 100 i 130 euros/MWh)”.
En tot cas, afegeixen des de Sabadell, “caldrà veure si amb aquestes mesures a la UE el límit al gas i l'impost a les elèctriques decidit a Espanya són compatibles, ja que la Comissió va avisar que serien excloents”.
Així mateix, Sabadell també s'ha pronunciat sobre la “contribució solidària” de les petrolieres i altres energètiques, una mesura que establirà una taxa temporal del 33% sobre els beneficis extraordinaris de companyies dels sectors del gas, el cru o el carbó. Segons una informació de Bloomberg, la base sobre la qual s'haurà de calcular aquesta taxa seran els beneficis abans d'impostos de l'any fiscal 2022 que siguin més d'un 20% superiors a la mitjana dels tres exercicis anteriors (2019, 2020 i 2021).
"Estimem que l'aplicació d'aquesta taxa tindria un impacte molt limitat a ENI i TotalEnergies", afirmen des de Sabadell, alhora que recorden que ENI ja suporta un impost extraordinari a Itàlia que la companyia ha estimat que arribarà a prop del 3% de la capitalització (al voltant de 1.400 milions d'euros).
Per part seva, en el cas de Repsol, Sabadell creu que “l'impacte seria superior” atesa la seva “major concentració geogràfica a Europa” i suposaria “a prop del 6% de la capitalització de la companyia (1.082 milions euros o 21% sobre BDI '22e). "En principi no esperem impacte sobre els dividends atès que les tres petrolieres tens payouts inferiors al 25% i completen la retribució a l'accionista via recompres d'accions, que no haurien de canviar", afegeixen.
Finalment, el banc radicat a Alacant recalca la seva preferència per Iberdrola, Ecoener i Acciona Energía, alhora que segueixen positius en Repsol. Pel que fa a la petroliera dirigida per Jon Josu Imaz, “els potencials impactes ja estarien descomptats amb les caigudes de les darreres dues setmanes quan es va començar a especular sobre la taxa)”. "Respecte a les petrolieres europees, a l'entorn actual d'elevada volatilitat i dubtes sobre l'impacte del creixement en el preu del cru, mostra preferida continua sent TTE", conclouen.
