L'economista Nouriel Roubini analitza la situació anòmala que viu Europa, marcada per l'alerta terrorista, la tensió geopolítica i l'arribada massiva de refugiats.
En un article publicat a MarketWatch, Roubini ho té clar: «Els enemics d'Europa per a una unió duradora són els “bàrbars nacionalistes”. L'economista turc reconeix primer un París «fosc» pels atacs terroristes del dia 13 de novembre. I recorda «el creixement econòmic anèmic de França», amb molts «musulmans aturats i descontents», i on és possible «que el partit d'extrema dret Front Nacional de Marine Le Pen obtingui bons resultats en les properes eleccions». Brussel·les també continua bloquejada pel risc d'atacs terroristes, i «les institucions de la Unió Europa encara no han estat capaces de dissenyar una estratègia unificada per gestionar l'afluència d'immigrants i refugiats, i molt menys per fer front a la inestabilitat i la violència al voltant de la Unió Europea».
A més, fora de l'euro, al Regne Unit «hi ha preocupació sobre els efectes financers i econòmics negatius indirectes de la unió monetària», i la crisi de migració i els atacs terroristes poden implicar un Brexit en un referèndum l’any que ve, cosa que «portaria els escocesos a declarar la independència».
Pel que fa a Alemanya, Roubini destaca que «la cancellera, Angela Merkel, es troba sota una pressió creixent» després de decidir mantenir Grècia a la zona euro. L'escàndol de Volkswagen o els efectes de la desacceleració de la Xina en el creixement econòmic «l'han exposada a crítiques».
També hi ha divisió entorn de la política monetària a la zona euro, ja que el Bundesbank «s'oposa a la flexibilització quantitativa (programa de compra d'actius) i els tipus d'interès negatius, mentre que el Banc Central Europeu (BCE) està disposat a fer més».
En aquest context, «el nucli de la zona euro s'oposa a més risc compartit, més solidaritat i una integració més ràpida. I els partits populistes de dretes i esquerres (antieuro, antiimmigrants, anticomerç i antimercat) són cada vegada més forts a Europa».
CRISI MIGRATÒRIA
Però de tots els problemes als quals s'enfronta Europa, Roubini assenyala la crisi migratòria com el més important. «Podria arribar a ser existencial.» Hi ha prop de 20 milions de persones desplaçades a l’Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i la regió que va des del Sahel fins a la banya d'Àfrica. «Si Europa té problemes per absorbir un milió de refugiats, com en gestionarà 20 milions? Tret que Europa pugui defensar les seves fronteres exteriors, l'acord de Schengen s'esfondrarà i les fronteres es tornaran interiors, cosa que posarà fi a la llibertat de moviments. Però la solució proposada per alguns de tancar les portes als refugiats empitjora el problema, davant països com Turquia, el Líban o Jordània, que n’han absorbit milions. El cost per a Turquia seria insostenible.»
I els problemes de l'Orient Mitjà i Àfrica, continua, «no es poden resoldre únicament per mitjans militars i diplomàtics. Els factors econòmics que els impulsen faran empitjorar els conflictes», afegeix. Per això, demana un «pla a l'estil Marshall, amb desemborsament massiu de recursos financers, especialment per reconstruir l’Orient Mitjà i assegurar l'estabilitat a llarg termini». «Europa serà capaç de posar-hi la seva part? Hi estarà disposada?», es pregunta Roubini.