El Banc d'Espanya ha revisat a la baixa les projeccions macroeconòmiques. Ara, l'organisme estima que el Producte Interior Brut (PIB) del nostre país se situarà al tancament del 2022 al 4,1%. En comparació amb les projeccions publicades al començament del mes d'abril passat, les actuals comporten una revisió a la baixa del creixement de 0,4 punts percentuals per a aquest any. De cara als exercicis següents, la previsió és que l'economia espanyola "continuï creixent d'una forma relativament robusta" el 2023 (un 2,8%) i el 2024 (un 2,6%).
Aquestes xifres es trobarien dins de l'escenari central de les projeccions més recents del Banc d'Espanya, que destaca que aquestes perspectives descansen sobre un conjunt de supòsits sobre els quals hi ha un grau d'incertesa elevat.
Aquestes projeccions estan sotmeses a riscos significatius, orientats a la baixa en el cas del creixement del PIB i a l'alça al de la inflació. En particular, si bé les expectatives d'inflació de mitjà termini a l'àrea de l'euro romanen ancorades al voltant de l'objectiu de política monetària del 2%, s'adverteixen alguns senyals que apunten a un augment incipient dels riscos de dessancatge (tant a les mesures d'aquestes expectatives procedents d'enquestes a diferents agents econòmics com les que es construeixen a partir de la informació dels mercats financers).
En concret, es contempla una moderació dels preus dels béns energètics i alimentaris d'acord amb les sendes dels mercats de futurs, una mitigació gradual dels colls d'ampolla durant el transcurs d'aquest any, un alleugeriment gradual de les conseqüències de la guerra i una moderada translació dels augments dels costos i els preus passats als preus finals dels productes i a les demandes salarials.
Sota aquests supòsits, la inflació general es desaccelerarà des del 7,2% el 2022 fins al 2,6% el 2023 i l'1,8% el 2024, mentre que el component subjacent passarà del 3,2% a la mitjana d'aquest. any al 2,2% i el 2% el 2023 i 2024, respectivament.
Davant les últimes projeccions publicades, la sorpresa de la inflació subjacent a l'abril i el supòsit que el repunt d'aquest component tindrà una persistència més gran condueixen a una revisió a l'alça de la seva taxa de variació el 2022, de 0,5 punts percentuals. Per contra, la taxa d'inflació general projectada per al 2022 és ara 0,2 punts percentuals inferior a l'anticipada a l'abril, com a conseqüència d'una revisió a la baixa del component energètic que compensa més que les revisions a l'alça de la inflació subjacent i del ritme de creixement dels preus dels aliments aquest any.
MÉS DINAMISME ECONÒMIC DE CARA AL TRAM FINAL DE L'ANY
"En un context en què no es produeixin pertorbacions significatives addicionals, l'activitat econòmica cobraria un dinamisme més gran a partir del tram final d'aquest any, en consonància amb la millora gradual de la confiança, l'atenuació gradual de les alteracions de les cadenes de aprovisionament i el desplegament progressiu dels fons vinculats al programa Next Generation EU (NGEU)”, apunta el Banc d'Espanya.
Tot i això, esperen unes condicions financeres una mica més estrictes que les que han imperat durant el passat recent, en part, com a conseqüència de l'avenç en el procés de normalització o enduriment de la política monetària que estan seguint els principals bancs centrals mundials, un aspecte que podria contribuir a una certa moderació del ritme d'expansió de l'activitat.
D'aquesta manera, l'evolució prevista del PIB permetria que l'economia espanyola recuperés el nivell de PIB previ a la pandèmia a la segona meitat del 2023.
Per components de demanda, el 2022 l'avenç de l'activitat descansaria, molt significativament, en la recuperació de les exportacions turístiques i, en menor mesura, en l'execució de projectes d'inversió associats al programa NGEU. En canvi, druant el període 2023-2024, el creixement se sustentaria en el dinamisme més gran esperat del consum privat, encoratjat, entre altres factors, per la fortalesa de la creació d'ocupació.
En aquest sentit, el Banc d'Espanya preveu que la taxa d'atur baixarà fins al 12,7% al final del 2024, situant-se al 13% el 2022 i al 12,8% el 2023.
Per la seva banda, el dèficit públic tornaria a reduir-se de manera apreciable el 2022, fins al 4,6% del PIB, 2,3 punts percentuals per sota del registrat el 2021, si bé amb prou feines baixaria al bienni posterior.
EXCEPCIÓ IBÈRICA PER LIMITAR EL PREU DEL GAS
El Banc d'Espanya també fa referència al vistiplau per part de la Comissió Europea a l'anomenada excepció ibèrica que proposa fixar un límit al preu del gas per limitar l'encariment de l'energia. En aquest sentit, l'organisme espanyol destaca que la taxa d'inflació general projectada per al 2022 (del 7,2%) ara és inferior a l'anticipada a l'abril com a conseqüència d'una revisió a la baixa del component energètic que més que compensa les revisions al alça de la inflació subjacent i del ritme de creixement dels preus dels aliments aquest any.
Els preus esperats de l'electricitat han estat revisats a la baixa, en part per la incorporació, en aquest exercici de projeccions, del mecanisme ibèric per limitar el preu del gas i rebaixar la factura de l'electricitat que Espanya i Portugal han acordat amb la Comissió Europea. Sota el supòsit que aquest mecanisme entrés en vigor el 15 de juny, el 2022 la inflació mitjana es reduiria en 0,5 punts percentuals.
En qualsevol cas, la reversió d'aquesta mesura el 2023, juntament amb la inflació prevista més gran dels components subjacent i d'aliments, explica la revisió a l'alça de 0,6 punts percentuals (fins al 2,6%) en la taxa de l'IAPC general d'aquell any respecte a l'estimada a l'abril. Per al 2024, les revisions són menys significatives.
D'altra banda, l'1 de juny passat, el Govern va anunciar la seva intenció de prorrogar fins al setembre les mesures ara vigents per contrarestar les conseqüències de l'encariment de l'energia sobre les rendes de llars i empreses, en particular, la bonificació als carburants i el manteniment de les rebaixes sobre la imposició de l'electricitat.
El Banc d'Espanya apunta que a l'exercici de projeccions que es presenta en aquest requadre s'assumeix que aquestes mesures expiren a finals del mes de juny. "Segons els càlculs realitzats, la pròrroga d'aquestes mesures fins al setembre suposaria una taxa d'inflació general el 2022 unes 3 dècimes inferior a la de l'escenari central. Aquest efecte es revertiria en la seva totalitat el 2023. Tant el 2022 com el 2023, les taxes d'inflació subjacent amb prou feines variarien respecte a les previstes a l'escenari central d'aquest exercici de projeccions, per la seva banda, la taxa mitjana de creixement del PIB seria lleugerament més gran a curt termini, encara que aquest efecte es capgiraria un cop retirades les mesures ara prorrogades. Finalment, el dèficit públic, en percentatge del PIB, augmentaria entre 2 i 3 dècimes el 2022".
