La marxa de Luis de Guindos al Banc Central Europeu (BCE) obre un forat al Govern l'arranjament del qual arribarà una rellevància extraordinària. I no només per la substància de la cartera que deixa, la d'Economia, sinó sobretot per la manera com Mariano Rajoy l’encari.
La clau, segons circula pels cercles del Ministeri d'Economia, residirà en el 'trencadissa' que el president del Govern vulgui fer. La premissa és senzilla. Si Rajoy se sent fort i pensa que la legislatura s'allargarà, podria nomenar un candidat fort, provinent fins i tot d'un altre ministeri, que obligaria, per tant, més moviments en cadena. Si, en canvi, fa servir terminis més curts, no voldrà rebomboris. I nomenarà algú que possiblement sigui ja al ministeri. Algú de la 'casa' amb segell d'interinitat.
Si el president del Govern se sent ferma i aposta per una remodelació del Govern -opció que sembla més complicada-, podria optar per substituir Luis de Guindos, que ocupava la cartera des de 2011, amb algun dels noms que ja formen part de l'executiu. La ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, o el titular de la cartera d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, són els noms que més sonen.
Si s'imposa la segona opció, les candidates amb més opcions són dues: Irene Garrido, actual secretària d'Estat d'Economia, i Emma Navarro, que ara ocupa la Secretaria General del Tresor i Política Financera. Una altra variant consistiria a 'fusionar' l'actual ministeri d'Álvaro Nadal amb el d'Economia durant el temps que li quedi a una legislatura que suposaria que no seria llarga.
