- Segons el mateix ministre, Espanya té "elevadíssimes possibilitats" de quedar-se amb la vicepresidència del Banc Central Europeu
La confirmació de la candidatura del ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, a la vicepresidència del Banc Central Europeu (BCE) obre molts dubtes. La decisió final del Consell Europeu es coneixerà a finals de març, tot i que en sortir elegit Guindos no ocuparia el nou càrrec fins a l'1 de juny, ja que el mandat de l'actual vicepresident, Victor Constancio, no expira fins al 31 de maig. Per tant, el president del Govern, Mariano Rajoy, té temps de sobres per pensar en el possible substitut de l'actual ministre, que haurà de prendre les regnes de la cartera si l'actual 'cap' posa rumb al BCE.
"Si fos algun membre del Govern i sortís de l'Executiu, això no suposaria una crisi del govern. Jo li diria substitució", va dir fa uns dies el portaveu Íñigo Méndez de Vigo
Tot i que encara és parlar de futuribles, la veritat és que Rajoy ha de pensar en totes les possibilitats. I la possibilitat que Guindos pugui ocupar la vicepresidència del BCE hi és. Així ho han defensat diversos membres del Govern durant les últimes setmanes, especialment el mateix ministre d'Economia, que s'ha mostrat "convençut" que Espanya recuperarà la quota de representació perduda fa anys a les institucions europees.
Guindos s'enfrontarà al governador del Banc d'Irlanda, Philip Lane, pel lloc, i pot ser que en surti elegit, havent de deixar l'Executiu. Davant d'aquesta situació, Rajoy es veuria obligat a fer el que sol conèixer com una 'crisi de Govern', tot i que la setmana passada el portaveu i ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, treia ferro a l'assumpte assegurant que si el candidat era Guindos i aquest sortia elegit, més que una 'crisi de Govern' es produiria una substitució. "Si fos algun membre del Govern i sortís de l'Executiu, això no suposaria una crisi del govern. Jo li diria substitució, si es produís, que com diria el president del Govern, pot succeir o no", va dir durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres.
I com és d'esperar en aquest tipus de situacions, les travesses per substituir Guindos si se’n va al BCE no han trigat a aparèixer. En elles apareixen dos noms amb gran rellevància al Ministeri a l'actualitat. D'una banda es troba Irene Garrido, secretària d'Estat Economia, la qual Guindos va triar pel seu perfil polític enfront de candidats amb perfils més tècnics. Garrido va ser presidenta de l'ICO durant catorze mesos, entre mitjans de 2014 i finals de 2015, quan va deixar el càrrec per presentar-se com a diputada per Pontevedra i va aconseguir escó al Congrés. De fet, molts van apuntar la seva bona relació amb la resta de grups parlamentaris en el moment quan va ser elegida per al càrrec, al novembre de 2016.
D'altra banda hi ha Emma Navarro, considerada la 'delfina' de Luis de Guindos, que és l'actual directora general del Tresor, càrrec que ocupa, com Garrido el seu, des de novembre de 2016, quan el ministre va renovar els alts càrrecs d'aquests dos departaments. Al moment del seu nomenament era presidenta de l'ICO. Navarro va treballar com a cap de gabinet del ministre i és economista de l'Estat.
Encara que no són les úniques. A les travesses també sonen amb força alguns membres actuals del gabinet de Rajoy, com el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, o la responsable d'Agricultura, Isabel García Tejerina, que té àmplia experiència negociadora a Brussel·les. Tot i que, sobretot, és el cognom Nadal el que més es repeteix. D'una banda, n’hi ha que apunta el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, com el més possible substitut de Guindos al capdavant d'Economia, tot i que n’hi ha qui apunta al seu germà bessó, Alberto Nadal, actual secretari d'Estat de Pressupostos, per al càrrec. Fins i tot s'ha escoltat el nom de la dona d'aquest últim, Eva Valle, directora de l'Oficina Econòmica de Moncloa, com a possible successora de Guindos si se’n va al BCE.
Fora del Govern hi ha altres dos noms que no deixen de repetir-se: el de Román Escolano i el de Fernando Becker. El primer va ser president de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i actualment ocupa el càrrec de vicepresident del Banc Europeu d'Inversions (BEI). Becker, per la seva banda, és un directiu d'Iberdrola que compta amb una àmplia trajectòria política. Va ser conseller d'Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó durant l'èpica de Juan José Lucas (PP), president executiu de l'ICO i, per si això no fos suficient, és amic personal de Rajoy.
Fins i tot ha arribat a sentir-se el nom de l'actual president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Ja ha estat assenyalat com a possible substitut de Rajoy al capdavant del PP en més d'una ocasió, de manera que accedir al Ministeri d'Economia podria ser una oportunitat 'd'or' per anar fent-se a la política nacional, tot i que el gallec insisteix que no té intenció de fer el salt a Madrid. No obstant això, les eleccions autonòmiques i municipals estan a la volta de la cantonada (se celebraran el 2019), i el president del Govern i del Partit Popular té previst dur a terme una remodelació de candidats municipals i autonòmics, de manera que podria aprofitar la conjuntura per donar una nova destinació a Feijóo.
