El PSOE i Junts per Catalunya han acordat, com a part del pacte aconseguit aquest dijous per a la investidura de Pedro Sánchez, la seva intenció de "promoure el retorn a Catalunya" de les empreses que van abandonar el territori després del referèndum celebrat l'1 d'octubre del 2017 .
Les formacions polítiques no han ofert més detall del "pla" amb què esperen fomentar el retorn de les empereses que van abandonar Catalunya "durant els últims anys", i entre les quals s'inclouen companyies de gran importància com CaixaBank, que va traslladar la seva seu social a València, o Banc Sabadell, que es va desplaçar a Alacant.
A elles es van unir altres companyies com Oryzon, Argall, Pirelli, Hotusa, Laboratotio Stada, Allianz Assegurances, Electrodomèstics Cata, Invacare, Ciments Molins, Volotea, Pangaea Oncology, Servihabitat, Zurich, Pastas Gallo, Applus, Codorníu, Bimbo Catalana Occident, Immobiliària Colonial, Abertis, Cerveses San Miguel i Naturhouse, entre d'altres.
Tot i això, la llista és molt més àmplia, i segons les dades del Registre Mercantil, unes 7.000 empreses van canviar la seva seu social des de Catalunya a altres parts del país des de l'esclat del "procés".
Si bé la majoria de les empreses van canviar la seu social poc després d'aquell 1 d'octubre, el procés es va mantenir al llarg del temps, i aquest mateix any el Cercle d'Economia va alertar de les conseqüències de la "fuita d'empreses, sobretot de les més grans, arran del 'procés'".
"El més preocupant no només és l'impacte directe d'aquesta sortida, sinó també l'efecte reputacional que suposa, que penalitza Catalunya a la localització de centres de decisió empresarials", van assegurar.
A més, el 2018 Catalunya va perdre la primera posició que ostentava a la classificació del PIB nacional, un lloc que va passar a ocupar Madrid, i que va mantenir al llarg dels exercicis posteriors.
Ara com ara, les empreses afectades no s'han pronunciat sobre un hipotètic retorn a la Comunitat Autònoma, encara que algunes ja van expressar amb anterioritat la negativa a aquest possible moviment. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va assegurar el 2017 que el canvi de seu de la companyia "no és temporal".
L'acord per a la investidura de Sánchez inclou una sèrie d'acords orientats a "resoldre el conflicte històric sobre el futur de Catalunya i procurar la governabilitat" durant la propera legislatura. En aquest sentit, les dues parts han acordat "un mecanisme internacional per acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s'arribi".
Així, Junts proposarà "un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l'article 92 de la Constitució".
Aquest article 92 indica, literalment, que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans".
