- Praet secunda el missatge prudent de Draghi sobre les futures mesures del regulador
- L'alemany reconeix la possibilitat d'existència de 'treballadors en reserva' com a motiu del tímid desenvolupament dels preus
- L'anunci sobre les decisions del BCE a partir de setembre no es produirà tard, però tampoc "massa aviat"
La inflació continua sent el maldecap del Banc Central Europeu (BCE). La desocupació persisteix en la seva caiguda, i la seva relació amb l'avanç dels preus no és evident. Segons Peter Praet, economista en cap del regulador, aquesta situació podria fer revisar el banc central els límits de l'economia del bloc monetari.
A través d'una entrevista a Reuters, el membre del Comitè Executiu del BCE va voler llançar un missatge de tranquil·litat al mercat sobre el desenvolupament recent dels preus. Amb el seu president, Mario Draghi, assegurant que la política futura del banc central es mantindrà "pacient, persistent i prudent", l'alemany va recordar les mesures adoptades pel regulador al passat com a aval perquè els inversors mantinguin la confiança en les seves decisions.
"Les polítiques que hem desenvolupat, especialment des d'aquelles de 2014, han estat reeixides en acostar-nos al nostre objectiu d'inflació. Però hi ha dubtes sobre el desenvolupament dels preus amb factors com la globalització o els canvis tecnològics", va declarar Praet al mitjà britànic.
"En relació amb les hores treballades, no hem arribat als nivells de 2007. Però en termes d'atur, sí que hi hem arribat", Praet
L'alemany es va declarar sorprès de la capacitat d'adaptació que el mercat laboral ha mostrat davant l'augment de la demanda recent, i va plantejar la possibilitat que la 'taxa d'atur no acceleradora de la inflació', o NAIRU per les sigles en anglès, hagi de ser revisada a la baixa, com tantes vegades durant els últims anys. "Potser estem rebent treballadors que empenyen aquest límit cap a fora. A Alemanya sabem que l'arribada d'immigrants qualificats des d'Europa de l'Est està tenint un impacte. Sense tal oferta de treballadors, els salaris s'haurien accelerat un 1%". I sense salaris més alts, la inflació es modera.
Pel que fa a la possibilitat de l'existència de 'treballadors en reserva', l'economista en cap del BCE va declarar que aquest fenomen està sent estudiat a prop pel regulador. "En relació a les hores treballades, no hem arribat als nivells de 2007. Però en termes d'atur, sí que hi hem arribat", va dir Praet. Aquest fet confirmaria les sospites que la creació de treball és efectiva, però a través de treballs de mitja jornada o temporals, cosa que en termes salarials tampoc ajudaria a l'alça dels preus.
PRAET SECUNDA LA POSICIÓ MODERADA DE DRAGHI
"Procedirem d'una manera gradual, a un ritme moderat com va dir Draghi, de la manera que sigui més apropiat per assolir la convergència amb la inflació, tenint en compte la contínua incertesa sobre els límits de la productivitat i la resposta dels salaris als nous marges", va explicar Praet.
L'horitzó és setembre, allà on acaba oficialment el programa de compra d'actius per part del BCE. I és que tot el que passi a partir d'aquest mes és encara una incògnita. Preguntat per aquest fet, l'economista alemany va explicar que l'anunci de futures mesures no es produirà dies abans de la fi del programa, però tampoc "massa aviat". En aquells dies, Praet ha assegurat que el regulador haurà especificat i recalibrat la seva perspectiva pel que fa als tipus per continuar amb el "camí cap al nostre objectiu" del 2%, sense comprometre la recuperació econòmica amb cap de les mesures.
"Els mercats aprenen de nosaltres, i nosaltres aprenem dels mercats", Praet
Les previsions marquen una primera pujada de tipus entre el primer i segon trimestre del 2019, i Praet ha volgut recordar que aquest pressentiment del mercat és positiu per comprendre el sentir de l'economia, però que en cap cas reflecteix fidelment la realitat. "Els mercats aprenen de nosaltres, i nosaltres aprenem dels mercats", va dir. "És cert que les previsions són útils en general per guiar i estructurar la discussió. Però advertiria que aquestes no han de ser interpretades com un patró. No hem de donar molta importància a les previsions", ha declarat Praet.
