La pujada del 25% dels aranzels als cotxes elèctrics de la Xina que la Comissió Europea té previst anunciar està sacsejant el sector automobilístic. La preocupació davant de possibles represàlies és palpable, sobretot per part dels fabricants europeus que més negoci fan al gegant asiàtic. Els experts que han valorat la notícia coincideixen a assenyalar que, sens dubte, en serà Alemanya la gran damnificada.
Així ho creuen, per exemple, els estrategs de Bankinter. Segons la seva opinió, el fet que la Unió Europea vulgui imposar aranzels addicionals del 25% a la importació de vehicles elèctrics des de la Xina a partir del mes que ve, que s'unirien a les tarifes del 10% actualment vigents, són "males notícies per als fabricants xinesos", però també per a Alemanya.
Recorden que la decisió de Brussel·les arriba després que els EUA anunciessin fa unes setmanes la pujada d'aranzels a la importació d'elèctrics xinesos fins al 100% (des del 25% previ), anuncis que sota el seu punt de vista "frenaran l'expansió" de marques xineses com NIO, XPENG o BYD a nivell global "en un context en què la situació a la Xina és especialment feble".
I és que al gegant asiàtic "el consum perd tracció i la producció de cotxes travessa un moment de sobrecapacitat", diuen, i recorden la guerra de preus iniciada al país per mantenir quotes tant per fabricants locals com estrangers (Tesla).
Tot i això, creuen que també hi haurà conseqüències més enllà de la Xina. "El risc per al sector manufacturer europeu són les possibles represàlies" per part de Pequín, expliquen els analistes de Bankinter. Especialment, assenyalen, "en el cas dels fabricants alemanys, que dirigeixen un 30%-40% de les vendes a la Xina".
Precisament per això molts fabricants d'automòbils de la UE han condemnat el pla, tement que la Xina pugui respondre de la mateixa manera o, fins i tot, arribar a bloquejar-los. Cal recordar que les marques europees van representar al voltant del 6% de les vendes de vehicles elèctrics al gegant asiàtic el 2022, últim any del qual hi ha registres.
Alemanya ha estat la que s'ha oposat més fèrriament a l'augment dels aranzels, sabedora de les conseqüències que podrien tenir. Sobretot, perquè va exportar 216.299 automòbils a la Xina el 2023, xifra que suposa un 15% menys respecte a l'any anterior. A més, cal no oblidar que marques aleamnyes com Mercedes i Volkswagen també operen plantes a la Xina.
Les autoritats europees van anunciar fa uns quants mesos una investigació sobre els subsidis del govern xinès a la fabricació de vehicles elèctrics amb l'objectiu de determinar si aquests ajuts impliquen una competència deslleial per als fabricants europeus en suposar una reducció rellevant en els preus de venda. Han arribat a la conclusió que sí, i per això la decisió d'elevar els aranzels.
"S'espera que, en línia amb la seva pràctica habitual de reciprocitat, la Xina pugui respondre a aquests aranzels elevant els dels vehicles de gran cilindrada (cosa que afecta en gran mesura els fabricants alemanys enfront dels francesos i explica el diferent posicionament dels dos països en aquesta qüestió)”, comenten per part seva els experts de Banc Sabadell.
I és que mentre que Alemanya s'hi ha oposat, França ha defensat elevar les taxes. De fet, va ser el país francès qui va instar a obrir l'esmentada investigació al si de la UE sobre els cotxes elèctrics xinesos.
Per a Sabadell, aquesta és una "notícia negativa per als fabricants alemanys per la incertesa que suposa al seu primer mercat", si bé els experts del banc creuen que "l'impacte en EBIT a nivell recurrent hauria de ser limitat i inferior al 5%".
"A nivell general, considerem que, si bé els aranzels poden endarrerir l'entrada de vehicles xinesos a Europa, els nivells aranzelaris comentats no haurien de suposar un limitant per a la seva incorporació progressiva (la diferència de cost de fabricació hauria de ser superior al 15% extra aranzelari proposat)", afegeixen aquests analistes.
Amb tot, remarquen, no esperen que la seva quota "serà rellevant a curt termini una vegada que encara hi ha limitants de distribució, infraestructura, urbanístics i adopció de vehicles elèctrics" que, segons la seva opinió, "ja suposen una barrera rellevant per a la seva expansió a Europa".
