La vacunació contra la Covid-19 no ha agafat l'impuls que molts s'esperaven, ni a Europa ni als EUA. I mentrestant, els contagis no deixen d'augmentar per l'efecte del Nadal. Amb aquest panorama, són molts els que es pregunten si l'estratègia que s'està seguint per immunitzar la població és l'adequada. Alguns opinen que no, i per això han llançat una idea: potser és millor posar la primera dosi de la vacuna a més gent.
Aquesta és la proposta que fan els experts de Berenberg. "A la llum de les variants més contagioses del virus, segueix sent incert si la millor estratègia és seguir amb les vacunes de dues injeccions prescrites per a uns pocs o proporcionar a més persones la primera injecció", apunten en un dels seus últims anàlisis. És més, es fan ressò de les dades proporcionades pel sistema sanitari israelià, que suggereixen "una forta caiguda d'entre el 33% i el 60% en les infeccions entre els que han rebut una dosi" de la vacuna contra la Covid. Tot i que cal recordar que, segons les autoritats sanitàries, la immunitat no s'aconsegueix fins a una setmana després de la segona dosi.
A Espanya, per exemple, la vacunació està sent molt desigual per CCAA. Algunes han posat ja la gran majoria de les dosis que han rebut mentre que altres, com la Comunitat de Madrid, ha decidit reservar-ne una part per assegurar-se que aquells als quals s'ha subministrat la primera tinguin assegurada la segona per quan toqui posar-la, als 21 dies. Al nostre país, segons les dades del Ministeri de Sanitat, s'han administrat el 65,6% de les dosis rebudes.
Tal com preveia el pla de vacunació, el procés s'ha començat per la gent gran de les residències i els seus treballadors, i ja s'està vacunant també els sanitaris que estan en primera línia. "Amb la inoculació dels sectors més vulnerables -i més exposats- de la societat, probablement notarem els primers efectes visibles en una estabilització i la subsegüent caiguda de les taxes de mortalitat, seguits d'un aplanament i després de menors taxes d'hospitalització", opinen els analistes de Berenberg.
Tot i això, auguren que "haurem d'esperar" perquè l'impacte de la vacunació arribi als joves, que segueixen constituint una gran part de les noves infeccions. De fet, els governs no esperen aconseguir l'anomenada 'immunitat de grup', que s'aconsegueix amb una taxa de vacunació almenys del 60% de la població, fins "al tercer i quart trimestre d'aquest any". Segons l'opinió de la companyia alemanya, "a mesura que s'aprovin més vacunes i n'augmenti la producció, el ritme d'inoculació s'hauria d'accelerar encara més".
Una cosa que creu ser senzilla ara que la reticència a la vacuna s'està reduint. "Com el debat ha passat de 'si les vacunes són segures' a 'per què el desplegament triga tant' i s'han notificat pocs efectes secundaris, és probable que disminueixi la resistència a les vacunes en alguns llocs".
VACUNAR LES 24H, ELS 7 DIES DE LA SETMANA? "ÉS POC REALISTA"
Per la seva banda, els experts de Pantheon Macroeconomics destaquen, en un informe en què analitzen l'esforç de vacunació de la zona euro, que el "lent començament de la vacunació" al Vell Continent no és culpa de Brussel·les, perquè "el desplegament, o la manca d'ell, rau en la infraestructura nacional en la seva major part".
"L'eficiència del desplegament de cada país ha de jutjar-se en la mesura que els sistemes de salut individuals siguin capaços de desplegar les vacunes que es posen a la seva disposició", remarquen. I indiquen que, en aquest context, les crítiques al ritme i les crides als polítics perquè la vacunació tingui lloc les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, "són comprensibles, però també poc realistes".
Com diuen els analistes d'aquesta entitat, "tenim pocs dubtes que l'adquisició, la producció i el lliurament de les vacunes podria fer-se més ràpidament i de manera eficient", però també creu que a les autoritats cal donar-los "el benefici del dubte". Perquè, al cap i a la fi, "estem parlant d'introduir un producte amb una enorme demanda inicial, una oferta inicial limitada i un preu preestablert molt per sota del que els productors podrien aconseguir si haguessin estat comerciant en un mercat lliure".
