La filtració de l'agència Reuters, en què suggereix que el Banc Central Europeu (BCE) pronosticarà una inflació de la zona euro per sobre del 3% el 2024, ha provocat un terratrèmol en les estimacions del consens sobre la decisió de política monetària que prendrà l'organisme a la reunió d'aquest dijous. En base a això, els experts de Nomura han canviat la previsió i ara esperen una pujada de 25 punts bàsics dels tipus d'interès.
"En conseqüència, canviem la nostra previsió i ara esperem que el BCE augmenti els seus tres tipus d'interès oficials en 25 punts bàsics, cosa que donaria lloc que el tipus de dipòsit s'elevés al 4%", indiquen des del banc japonès.
Aquesta nova estimació porta els estrategs de l'entitat a preguntar-se si es tractarà d'una alça 'hawkish' o 'dovish', ja que en cas que estiguem davant d'una pujada moderada, “com pot ser creïble que una pujada més és suficient per controlar la inflació?".
"Sembla poc probable que una alça de 25 punts bàsics sigui suficient perquè la inflació torni a assolir el seu objectiu de manera oportuna, especialment quan s'espera que augmenti els pronòstics d'inflació", comenten a Nomura.
Per això, creuen que si el BCE apuja els tipus sobre la base de les previsions d'una inflació més gran, aleshores una alça 'hawkish' sembla el més apropiat, encara que l'organisme haurà d'elevar les previsions generals de l'IAPC per al 2023 i el 2024.
En aquest sentit, a la companyia preveuen que el Banc Central Europeu rebaixarà les seves previsions de creixement del PIB per al 2023 i el 2024 al 0,7% i a l'1,3% i espera que augmenti les seves estimacions generals de l'IAPC en 0,2 punts per al 2023 i 2024 i en 0,1 punts per al 2025, situant-se en 5,6%, 3,2% i 2,3%, respectivament.
"Aquesta és la reunió més incerta del BCE des que va començar a apujar els tipus l'any passat. Aquesta filtració de la nit al dia només amplifica aquesta incertesa, i el mercat ha passat d'esperar una pausa a creure ara que el més probable és una nova pujada", afegeixen.
En general, a Nomura afirmen que es podia imaginar que l'organisme optés per una nova pujada el setembre pel fet que la inflació subjacent està resultant ser més persistent del que s'esperava, i aposten per "una pausa l'octubre, per reavaluar la transmissió de la política monetària, i que acabi pujant el desembre en resposta a la possible necessitat d'augmentar encara més les previsions d'inflació”.