Muntanya russa al dòlar entre Draghi, Trump i Mnuchin

Primer va comparèixer el president del Banc Central Europeu (BCE). Durant la seva habitual roda de premsa després de la reunió i comunicat de política monetària de l'entitat -sense canvis-, Draghi ho va intentar tot: va insistir en el caràcter acomodatici de la política monetària del BCE, ha reiterat que l'estratègia de l'entitat no ha canviat i fins i tot va reconèixer que "la volatilitat de l'euro és una font d'incertesa".

L'encreuament de declaracions entre el president del BCE i el dels EUA embogeixen l'euro/dòlar

Però el mercat va decidir enfocar-se en què "per sobre de tota la resta, el banc central es mostra optimista i satisfet amb l'exercici de l'economia", explica Kathy Lien, analista de BK Asset Management. Julien-Pierre Nouen, economista en cap de Lazard Frères Gestion, assenyala, per la seva banda, que "com l'actual expansió econòmica a l'eurozona és en gran part autosostinguda, no esperem un impacte significatiu en el creixement a causa d'un canvi gradual en la política monetari o de l'euro".

"A llarg termini, creiem que l'apreciació de l'euro respecte al dòlar continuarà, especialment com a conseqüència de la millora en les perspectives de creixement de la zona euro", afegeix l'expert. L'altre motor, i potser el més important a curt termini és la debilitat del dòlar. El 'bitllet verd' s'ha vist pressionat pels vents que bufen en contra, principalment pel canvi de tendència als bancs centrals de tot el món que estan liquidant les seves polítiques d'estímuls. Un factor que canviarà la dinàmica dels tipus d'interès dels últims anys, quan la Reserva Federal dels EUA era l'únic banc central que pujava tipus.

Aquesta debilitat subjacent, que ha dinamitat el preu del dòlar un 4,3% aquest any contra l'euro, s'ha vist fortament alimentada després de les declaracions del secretari del Tresor Steven Mnuchin. Des del Fòrum Econòmic Mundial de Davos va donar la benvinguda a un "dòlar feble", com a motor de l'economia dels EUA. El seu comentari va provocar la por al mercat que l'administració Trump donés per tancada la política de suport a un dòlar fort que ha mantingut la Casa Blanca des dels finals dels 90, en temps de Bill Clinton.

TRUMP APUNTALA EL DÒLAR

Per això, on havia fallat hores abans el banquer central, el president dels EUA va aconseguir fer el torniquet que ha frenat el dessagnat del dòlar. Donald Trump va aconseguir donar-li la volta a la moneda amb unes declaracions que, per una vegada, van obtenir l'efecte buscat i van renovar la confiança en la moneda nord-americana en declarar que vol "un dòlar fort".

En una entrevista per a la 'CNBC', des del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el republicà va afirmar que el dòlar s'enfortirà a causa de la creixent economia dels Estats Units. Després de les paraules de Trump, l'euro es va desplomar a prop d'un 1,4% després de marcar màxims des de 2014 als 1,2550 dòlars. Però la ferida s'ha taponat per poc temps, ja que des dels 1,2364 dòlars, la moneda comunitària ha remuntat fins als 1,2450 dòlars.

En altres encreuaments, el panorama és similar, amb moviments d'anada i tornada de més d'un 1%. El 'bitllet verd' ha tornat a cedir contra la lliura, que aconsegueix reconquistar els 1,42 dòlars, després d'haver corregit per sota dels 1,41 dòlars. El ien també torna a les compres, o el que és el mateix, els baixistes tornen a fer-se amb el control de la situació. D'un màxim de quatre mesos a les 108,50 unitats, ha arribat al seu pitjor canvi en dues sessions als 109,770 iens, per caure cap als 109,200 iens. L'índex del dòlar, que mesura l'acompliment de la divisa contra sis monedes rivals remunta fins als 89,02 punts des d'un mínim de tres anys als 88,50 punts.

DEBILITAT DEL DÒLAR I GUERRA DE DIVISES

Els curts han reprès el control de la moneda dels EUA deixant clar que la tendència subjacent al mercat de les divises ha deixat d'afavorir el dòlar. I la veu d'analistes i experts es mostra unànime en indicar que aquest serà el rumb a seguir aquest any, amb un euro que pot arribar als 1,30 dòlars.

El proteccionisme de Trump tindrà molt a veure, segons Stephen Innes, analista d'Oanda. "Les polítiques de comerç exterior de l'administració republicana van a seguir alimentant la falta d'arpa del dòlar", explica. I els operadors han estat també durant les últimes jornades descomptant en el 'bitllet verd' que el president dels EUA insisteixi en les seves polítiques d’"America First" des de Davos, on compareix aquest divendres.

L'altre tema que torna a agafar protagonisme és la guerra de divises, en la qual van jugar bancs centrals i governs durant anys de baixa inflació. Encara que en teoria se li va posar límit mitjançant una sèrie d'acords que es van assolir al G20 el 2016, quan es va instar els principals països que deixessin d'usar aquest mecanisme, al qual es va culpar de generar gran inestabilitat econòmica mundial, hi ha senyals que molts bancs centrals encara fan servir aquesta eina i la inflació no repunta al ritme desitjat.

"En termes generals, una moneda forta és útil per lluitar contra l'augment dels preus, el fet que el Tresor dels Estats Units hagi enterrat la seva vella política d'un dòlar fort (per molt que digui Trump) respon a la falta de pressió inflacionista", apunten analistes de Rabobank. El mateix Draghi va tractar de treure els colors als EUA en assenyalar que "el llenguatge que alguns estan emprant" influeix en l'evolució del canvi entre l'euro i el dòlar. I que aquest llenguatge contravé l'acordat pels països al Fons Monetari Internacional (FMI).