La inflació de la zona euro no troba fre i escala fins al 9,1% a l'agost, segons la dada preliminar avançada per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. La xifra suposa un increment enfront del juliol, quan l'Índex de Preus de Consum (IPC) ja es va col·locar al màxim històric del 8,9%. Això posa encara més pressió al Banc Central Europeu (BCE).
La dada preliminar de l'agost, si es confirmés, suposaria l'encariment més gran dels preus a la regió de l'euro de tota la sèrie històrica. A més, superaria més de quatre vegades la meta del BCE del 2%.
Per components, s'espera que l'energia registri la taxa anual més alta a l'agost, del 38,3%, tot i que es modera enfront del 39,6% del juliol. Per darrere es col·locarien els aliments, alcohol i tabac, els preus dels quals creixen un 10,6%, enfront del 9,8% del juliol. Per la seva banda, els béns industrials no energètics s'encareixen un 5%, en comparació amb el 4,5% del juliol, i els serveis, que pugen un 3,8%, enfront del 3,7% del juliol.
"A causa del darrer augment en els preus del gas, creiem que la inflació de l'energia pujarà més del que s'esperava, s'estendrà als components no energètics i reduirà encara més els ingressos reals. Per tant, esperem que la inflació es mantingui alta a curt termini, abans que es refredi gradualment gràcies a la normalització dels preus de l'energia i la caiguda de la demanda. Una inflació més gran pesarà encara més sobre la demanda, arrossegant el creixement i empenyent la zona de l'euro a la recessió aquest hivern", comenten a Oxford Economics.
La taxa d'inflació subjacent ha escalat a un rècord del 4,3%, tres dècimes més que al juliol, mentre que excloent del càlcul l'impacte de l'energia, la inflació interanual es col·loca al 5,8%, enfront del 5, 4% del mes previ. "De cara al futur, creiem que la inflació subjacent es mantindrà elevada al setembre i l'octubre, abans de disminuir una mica cap a finals d'any", estimen a Pantheon Macroeconomics, que calculen que la inflació subjacent finalitzarà l'any lleugerament per sota del 4% , "cosa que mantindrà el BCE en alerta". Això sí, veuen "un clar risc que la inflació general arribi al 10% al setembre".
Per països, França (6,5%), Malta (7,1%) i Finlàndia (7,6%) van registrar els increments de preus amb menys intensitat. Al contrari que Estònia (25,2%), Lituània (21,1%) i Letònia (20,8%), que pateixen les pujades més grans de preus. Destaca que, dels països de la zona de l'euro, fins a nou registren taxes d'inflació de doble dígit.
Quan falten uns dies per a la propera reunió del Consell de Govern del BCE, l'última dada d'inflació pot donar més motius encara a les veus que aposten per un moviment més contundent de l'organisme. Després de donar la sorpresa el 21 de juliol passat, quan va anunciar una pujada de tipus d'interès de 50 punts bàsics, més gran que l'esperada, ara la reunió del proper 8 de setembre pot anar més enllà. "Les dades porten el BCE al límit i ara és el moment d'actuar i no parlar, altrament la inflació, que ja està fora de control, crearà més danys", diu Naeem Aslam, director d'anàlisi d'AvaTrade.
Els mercats es mouen entre dues possibilitats: que repeteixi el mateix moviment o que l'organisme europeu sigui més agressiu i aprovi una pujada de 75 punts bàsics. Després vindran, segons les previsions, pujades de 50 punts a l'octubre i 25 punts al desembre, "atès un pic d'inflació més alt impulsat pels preus de l'energia". I pot seguir un altre moviment de 25 punts bàsics al febrer. "Anticipem que la zona de l'euro caurà en recessió i els senyals d'una disminució de la inflació subjacent i l'afebliment dels mercats laborals comencen a ser més evidents", afegeixen els analistes d'Oxford Economics.