Més d'un terç dels membres del Consell del Banc Central Europeu (BCE) es va oposar a les mesures anunciades pel seu president, Mario Draghi, en l'última reunió celebrada a mitjan setembre. En concret, van argumentar que reiniciar les compres de deute públic i privat hauria de ser un instrument d'últim recurs, segons s'inclou en les actes de l'organisme publicades aquest dijous.
Encara que tots els membres van coincidir en la necessitat d'una major relaxació, alguns van assenyalar que tornar al *QE, després d'una pausa de nou mesos, "no era un instrument eficient donats els baixos rendiments" i que "podria empènyer al BCE cap a compres més grans, desafiant els límits de compra". Van considerar que reprendre el QE seria un "instrument menys eficient" quan els tipus d'interès ja estaven en mínims històrics, i que només hauria d'usar-se com "un instrument d'últim recurs".
És més, diversos membres estava disposats, fins i tot, a donar suport a una retallada dels tipus d'interès de 20 punts bàsics, a -0,6%, en lloc d'optar per una reducció més petita, amb la condició que s'exclogués del paquet de mesures el QE.
El BCE es va comprometre al setembre a comprar deute per temps indefinit, però la negativa de més d'un terç dels membres suposa un nivell de discòrdia "inusualment elevat per a una entitat que normalment busca el consens", com assenyalen en Financial Times, que afirma que diversos dies abans de l'última reunió, el comitè de política monetària va enviar una carta a *Draghi i a altres membres del consell recomanant-los no reprendre les compres de bons.
Finalment, el consens va decidir que els riscos de no reiniciar el QE superaven als desavantatges, ja que "no aplicar l'estímul podria provocar una reversió de les actuals condicions financeres favorables". Amb això, el BCE reprendrà a partir de l'1 de novembre les compres de bons, a un ritme de 20.000 milions d'euros al mes. Aquesta data coincideix amb l'estrena en el càrrec de presidenta de Christine Lagarde.
