- El banquer central destaca que el "sector financer és ara més resistent que abans de la crisi"
- "La integració europea és la resposta adequada a les preocupacions dels ciutadans" de la UE, de les quals s'alimenten els populismes
Mario Draghi defensa aferrissadament la recuperació econòmica que ha experimentat Europa en els últims anys i el paper pivotal que el Banc Central Europeu, del que n'és president, ha tingut en la millora de la resistència del sector financer als riscos que esperen en el futur proper i que arriben des del plànol polític.
En una entrevista exclusiva per El País -la primera de Draghi en un mitjà espanyol-, també reivindica les mesures del BCE que han ajudat a aquesta recuperació, que és “ferma, encara que modesta”, reconeix. La “recuperació és més sòlida que les anteriors perquè es recolza en l'augment del consum i en la demanda interna, no solament en les exportacions”, explica el banquer central que també assenyala que “el sector financer és ara més resistent que abans de la crisi”.
Reivindica que el producte interior brut (PIB) de la zona euro ha recuperat els nivells anteriors a la crisi i que en els últims quatre anys s'ha rebaixat la taxa d'atur fins al 10%, amb 4 milions de llocs de treball creats. “Continuen existint grans diferències entre els països, però són menors que abans”, comenta.
Draghi: Enfront del sorgir de tots aquests moviments que defensen la desintegració de la Unió, la integració europea és la resposta adequada
Parla també al rotatiu del grup Prisa de l'auge dels populisme d'extrema dreta, que s'alimenten de les preocupacions dels ciutadans en matèria d'immigració, lluita antiterrorista, defensa i protecció de les fronteres i assumeix que regna la “incertesa política” en el Vell Continent. No s'atreveix a aventurar si aquests riscos derivaran en un nou corrent polític de tancament de fronteres i proteccionisme, similar a la dels anys 30, però està segur que “hi haurà conseqüències”.
Assenyala al mitjà que, enfront del sorgir de tots aquests moviments que defensen la desintegració de la Unió, “la integració europea és la resposta adequada (…) però s'ha afeblit en els últims temps, en part pels populismes”.
EL PAPER DEL BCE
El banquer central reivindica el seu paper de garant de la moneda única: “les nostres mesures han estat molt efectives”, afirma i afegeix que el BCE ha treballat per “reduir considerablement” la fragmentació financera entre països amb economies més sòlides i països vulnerables.
Sobre els durs anys de la crisi, Draghi assegura a la capçalera de pressa que espera que “tots hàgim après lliçons” i assenyala que els esdeveniments viscuts, que han portat a l'entitat a injectar liquiditat en les entitats de la zona euro -1 bilió d'euros en 2012 i les compres d'actius que duu a terme ara- han servit de base per “dissenyar la política monetària”.
Sobre aquestes “lliçons” que ens ha deixat la crisi, destaca que “cal fabricar marge fiscal per poder usar-lo quan vingui una altra crisi”. La segona, assenyala, “és que cal reforçar el sistema bancari: el capital de màxima qualitat ha passat del 7% abans de la crisi a l'entorn del 14%”. Com a tercer ensenyament dels anys de vaques flaques, subratlla que hi ha països com Espanya, que van fer reformes i per això “té un creixement notable”, que evidencien que “és necessari fer reformes per recuperar la competitivitat i estar llest si tornen els problemes”.
L'accés al crèdit ha deixat de ser un problema, assegura Mario Draghi
Defensa també Draghi a El País que “l'accés al crèdit ha deixat de ser un problema”. “Fa tres anys i mitjà les pimes consideraven que la falta de préstecs era el segon factor que inhibia la inversió: això ha desaparegut. També hem observat una reducció del diferencial entre els tipus d'interès aplicats a les grans empreses i a les pimes”, argumenta.
Sí afirma que són conscients que “els baixos tipus d'interès afecten als marges d'intermediació d'algunes entitats”, encara que posa de manifest que aquest fet “té efectes positius sobre la rendibilitat en recolzar la recuperació, reduir les pèrdues per insolvència i augmentar la valoració dels actius”.
POLÍTIQUES FISCALS DE LA UE
Exposa, una vegada més, la seva ja coneguda reivindicació que les polítiques d'estímul de l'entitat ha d'anar acompanyada de polítiques fiscals que “recolzin la recuperació”. Però adverteix que aquestes mesures han de complir les regles del Pacte d'Estabilitat, “que poden ser interpretades amb la flexibilitat suficient per acomodar factors extraordinaris i reformes estructurals”. “Complir unes regles ben dissenyades és imprescindible per generar confiança als mercats i credibilitat per als Governs. Solament avançarem cap a una major integració si hi ha confiança entre els països”, explica.
Quant al detall d'aquestes mesures, explica que “l'eurozona està formada per països molt diferents: això implica polítiques fiscals diferents”. “Però si la crisi ha deixat clara una cosa -afegeix- és que molts dels socis no tenien posicions fiscals sostenibles. No hi havia espai fiscal per lluitar contra la crisi”.
HI HAURÀ BREXIT
També hi ha espai per parlar de la relació entre Regne Unit i la Unió Europea (UE) i com es desenvolupessin en l'entrevista del periodista Xavier Vidal-Foch per El País. Sobre el Brexit, avisa que “hem d'assumir que n'hi haurà”.
“Gran part del seu impacte depèn de l'acord definitiu i de quant durin les negociacions per aconseguir-ho”, comenta. “Com més s'allarguin, més durarà la incertesa: més difícil serà per als inversors i altres agents econòmics del Regne Unit prendre decisions”, alerta i puntualitza que “és indubtable que l'impacte en el Regne Unit serà major que en l'eurozona o en la UE”.