Entre els requisits per poder ser beneficiari de l'Ingrés Mínim Vital que es podrà sol·licitar a partir del 15 de juny hi ha el de no tenir una empresa, ni el titular de la prestació ni qualsevol membre de la unitat familiar. Així es fa constar al Butlletí Oficial d'Estat (BOE) publicat aquest dilluns.
"Quedaran exclosos de l'accés a l'Ingrés Mínim Vital, independentment de la valoració del patrimoni, les persones beneficiàries individuals o les persones que s'integrin en una unitat de convivència en la qual qualsevol dels seus membres sigui administrador de dret d'una societat mercantil", assenyala.
D'altra banda, amb la finalitat que la percepció d'aquesta renda mínima no desincentivi la participació en el mercat laboral, la percepció de l'Ingrés Mínim Vital serà compatible amb les rendes del treball o l'activitat econòmica per compte propi de la persona beneficiària individual o, en el seu cas, d'un o diversos membres de la unitat de convivència en els termes i amb els límits que reglamentàriament s'estableixin.
Així mateix, tant les persones titulars de l'Ingrés Mínim Vital com els integrants de la unitat de convivència estaran subjectes durant el temps de percepció de la prestació a diverses obligacions, entre les quals es troba la de presentar anualment declaració corresponent a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
El Govern destaca que l'Ingrés Mínim Vital, en ser compatible amb els rendiments del treball i anar acompanyat d'un mecanisme incentivador de l'ocupació, així com de les obligacions dels beneficiaris de participar en les estratègies d'inclusió que promogui el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i de figurar com a demandants d'ocupació en cas de no treballar, brindarà l'oportunitat d'incorporar-se a l'economia formal a persones i col·lectius que tradicionalment han treballat fora d'aquest àmbit.
"La incorporació al treball formal i el gaudi dels beneficis socials i econòmics que això suposa actuarà en molts casos com a barrera per al retorn d'aquestes persones a l'economia informal, amb els beneficis individuals i col·lectius que això comporta per a la societat en conjunt, afirmen.
En el cas del treball per compte d'altri, el Ministeri diu que l'economia informal no seria possible sense la col·laboració necessària d'aquells empresaris que, amb aquesta manera d'actuar, persegueixen eludir impostos i reduir els costos laborals de la seva activitat. Per aquest motiu, la lluita contra l'economia informal ha de desenvolupar-se en un doble àmbit: tant pel costat dels treballadors, com pel costat dels empresaris que ostenten en aquesta ocasió la figura del cooperador necessari, sense la qual la infracció no seria possible.
Per tant, la reducció de l'economia informal, afegeixen, requereix necessàriament de l'equiparació de l'autor de la infracció amb el cooperador necessari, en aquest cas l'empresari, a l'hora d'imposar la sanció. D'aquesta manera, el reial decret llei estableix que, tant les persones titulars i beneficiàries del dret que hagin comès la infracció, com aquelles altres que haguessin cooperat en la seva comissió, seran responsables de les infraccions tipificades al reial decret llei.
Així mateix, i amb idèntica finalitat, s'estableixen sancions accessòries, com l'extinció del dret o la impossibilitat de resultar beneficiari a futur, sense perjudici del necessari reintegrament de les quantitats indegudament percebudes, per als casos de falsejament, ocultació fraudulenta de canvis en la situació o qualsevol altra actuació fraudulenta que donés lloc a l'accés indegut a la prestació, el seu manteniment o a un augment indegut del seu import.
