La renúncia del primer ministre nipó, Shinzo Abe, per problemes de salut no podia arribar en pitjor moment per al Japó. Igual que la resta del món, la tercera economia global brega contra els estralls de la crisi de la Covid amb una nova dosi de la recepta econòmica que Abe deixa com a llegat no sols per al país del sol naixent, on no va acabar d'aconseguir l'èxit, sinó per a la resta de potències mundials.
Noticia relacionada
“Sense les tres fletxes de les seves ‘Abenomics’ (terme que fa referència a les seves polítiques monetàries), que se centren en una política monetària agressiva, la consolidació fiscal i l'estratègia de creixement, és probable que el Japó hagués estat en una posició més difícil que durant el seu mandat”, assenyala Paul Brain, gestor de BNY Mellon. “Aquesta combinació única ja s'ha estès a altres economies importants, especialment durant la crisi de la Covid-19, en la qual hem vist un augment significatiu en la combinació de política monetària i fiscal”, agrega.
No són pocs els analistes que creuen que els motlles del seu programa de tres fletxes continuen resultant vàlids per a aquests temps convulsos i, de fet, tant a Europa com als EUA les mesures tributàries i de política econòmica han salvat les economies de la zona euro i estatunidenca d'una altra crisi similar a la que es va desenvolupar entre 2008 i 2012. Però no tot són lloances. Moltes firmes critiquen que el mastodòntic programa d'estímul està inacabat, i algunes parlen fins i tot de fracàs.
Set anys després de la seva implementació, algunes cases d'anàlisis repassen la seva trajectòria accidentada i destaquen per sobre d'altres aspectes la política monetària del Banc del Japó sota el mandat de Haruhiko Kuroda. Nomenat el 2013, ha estat el braç executor de l'ambiciós programa de compres massives i de la flexibilització monetària que ha pavimentat la senda d'altres bancs centrals. Per tant, més enllà de qui sigui el nou primer ministre, Brain incideix en què “és important que es mantingui una certa estabilitat al Banc del Japó en el futur.
Les polítiques del Banc del Japó i les compres de bons del govern japonès han estat una de les pedres angulars de les polítiques del Japó durant els últims cinc o sis anys”. “Esperem que la política monetària es mantingui estable sota el governador Kuroda fins que acabi el seu mandat el 2023, encara que el risc més greu podria ser una altra sèrie de governs impopulars i de curta durada després del regnat fort i prolongat de Abe”, subratlla Susan Joho, de Julius Baer.
“L'agressiu programa d'estímul monetari del Banc del Japó va reduir els rendiments dels bons governamentals i el ien i va impulsar els guanys de les grans empreses i el preu de les accions, però la meta d'inflació del 2% es va mantenir tan llunyana com sempre”, critica aquesta experta. Lamentablement, el cicle d'auge de l'economia que va començar amb l'administració de Abe i va incloure millores al mercat laboral, va començar a enfonsar-se després del segon augment de l'IVA i va ser aniquilat per la pandèmia del coronavirus, “la qual cosa va portar a l'economia als nivells de 2012 quan va començar el mandat de Abe”, afegeix l'analista.
A més, algunes de les propostes del seu Executiu, com la d'incrementar el nombre de dones al mercat laboral nipó (l'anomenat 'Womenomics') o flexibilitzar l'entrada d'immigrants per neutralitzar la rigidesa que experimenta precisament aquest mercat, no van acabar mai de quallar. A això s'hi ha sumat l'encarcarament del sistema parlamentari japonès -constret per una Constitució redactada per Washington el 1947 que precisament Abe anhelava esmenar- a l'hora de poder fer política.
EL RELLEU
Per aquest motiu, l'economista de Julius Baer adverteix que el seu successor “haurà d'afrontar primer la difícil tasca de gestionar la sortida de la crisi de la Covid, durant la qual Abe va perdre una popularitat considerable. A més llarg termini, haurà de fer front a un enorme dèficit fiscal, una població en declivi i una Xina en ascens”. Independentment de qui sigui el seu relleu, la política econòmica japonesa probablement "no veurà canvis" mentre persisteixi l'impacte de la pandèmia de coronavirus, opina Shigeto Nagai d'Oxford Economics.
"Amb les eleccions nacionals molt a la vora, el governant Partit Liberal Democràtic (PLD) no té més remei que continuar amb la política fiscal activa per protegir a les persones i empreses vulnerables del desastre sense precedents i els partits de l'oposició no s'oposaran”. "Quant a problemes estructurals de llarga durada, com la consolidació fiscal per fer front a l'envelliment, aquest no és el moment adequat per emprendre iniciatives noves", agrega Nagai.
En un futur pròxim, el Partit Liberal Democràtic d'Abe celebrarà una reunió extraordinària per triar un nou líder per al període restant, que al mateix temps es convertirà en primer ministre, possiblement a la fi de setembre. El vice-primer ministre Taro Aso és un dels contendents més esmentats i defensaria la continuïtat. No obstant això, com que ja té 79 anys, probablement només és primer ministre de transició fins a setembre.
