- El 5 de juny no va poder donar-li tota la liquiditat que sol·licitava perquè faltaven garanties
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha comparegut aquest dimarts al Congrés dels Diputats en la Comissió que investiga la crisi financera. Durant la seva intervenció, Linde ha defensat que el Banc Popular va rebre tota la liquiditat "possible" dins de la legalitat. Tot i això, no ha pogut dir xifres perquè "el Banc Central Europeu (BCE) no ens ha autoritzat encara".
Linde ha indicat que el Banc d'Espanya va actuar aplicant la legalitat "més estricta", donant "tot el que podia donar -en referència a la liquiditat d'emergència (ELA)- en funció de les garanties aportades. No obstant això, ha matisat que el passat 5 de juny, l'organisme no va concedir tota la liquiditat sol·licitada per l'entitat, perquè no comptava amb les garanties suficients.
Linde ha incidit que no pot desvetllar les xifres concretes de liquiditat, perquè, tal com ha assegurat durant la seva compareixença, el BCE, de moment, no autoritza a publicar aquestes xifres. "Tenim la petició feta al BCE. Esperem que es resolgui aviat, perquè no tenim el menor interès en no comptar les xifres, de fet el Banc d'Espanya vol fer-ho", ha agregat.
No obstant això, fonts properes a l'antic consell d'administració de Banc Popular han indicat a Europa Press que l'import concedit a l'entitat en el marc del programa de liquiditat d'emergència va ascendir als 3.800 milions d'euros.
El governador del Banc d'Espanya ha explicat que l'organisme europeu no dona liquiditat sense garanties, sense col·laterals, perquè en cas que no es pugui tornar l'import sol·licitat, la pèrdua va directament contra el compte de resultats del banc central corresponent i, en última instància, contra el Tresor, "cosa que suposaria una pèrdua monetària fora de tota legalitat, ja que s'hauria disposat de diners públics", ha explicat.
Luis María Linde ha ressaltat que tant el Banc d'Espanya com el BCE van seguir la situació de liquiditat del Banc Popular "cada dia", sobretot des de finals de març, per la sortida de dipòsits que estava experimentant l'entitat al començament de 2017.
INJECCIÓ PÚBLICA
D'altra banda, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha reconegut que "potser" va ser una "mala decisió" no injectar diners públics en Banc Popular una vegada que un informe d'Oliver Wyman va revelar el 2012 que l'entitat tenia necessitats de capital de 3.200 milions d'euros. Linde s'ha pronunciat així davant la comissió parlamentària que investiga la crisi financera, la fallida de les caixes d'estalvis i el rescat, on també ha comentat que va ser en aquest any, 2012, quan el supervisor va començar a prestar "atenció especial" a Popular.
Després de l'informe d'Oliver Wyman, el Banc d'Espanya va autoritzar una solució privada a Banc Popular, en la qual s'incloïa una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros, que va permetre que l'entitat no disposés d'ajuts públics. "Ens va semblar que si podíem treure pes a l'ajuda europea (el rescat) era millor, és el que jo vaig pensar. Després del fet, un es pregunta si realment (la decisió) va ser bona o dolenta, i potser va ser dolenta", ha reconegut Linde.
"Acabava d'entrar al banc i vaig recolzar el que va passar, no vull esquivar responsabilitat", ha admès Linde, que considera que si Popular podia resoldre el problema pel seu compte "era millor per al sistema". Linde ha conclòs que potser el problema va ser "massa gran" perquè Popular pogués tirar endavant pel seu compte. "És veritat que encara que va prendre decisions i es va sanejar, potser no va ser suficient", ha assenyalat.
