El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les seves previsions de creixement per a Espanya. En concret, l'organisme que dirigeix Christine Lagarde ha aventurat que l'economia espanyola creixerà un 2,7% aquest 2016 i un 2,3% el 2017 malgrat la incertesa política.
En concret, recull Europa Press, l’FMI ha millorat dues dècimes la seva projecció de creixement per a l'economia espanyola durant aquest any, mentre que per al 2017 ha millorat una dècima la seva projecció anterior, tal com queda recollit a l'informe «Perspectives de l'economia mundial».
Aquesta revisió a l'alça contrasta amb la del conjunt de l'economia mundial, que la institució ha rebaixat dues dècimes tant per al 2016 (la situa en el 3,4%) com per al 2017 (amb un creixement previst del 3,6%). I ho ha fet com a conseqüència d'un repunt «més feble del que s’esperava en les economies emergents.
En aquest sentit, José Luis Martínez Campuzano, estrateg de Citi, ha assenyalat que l’FMI no només ha revisat a la baixa el creixement mundial, sinó també l'esperat per als EUA, fins a un 2,6% (en comparació del 2,8% esperat). I el mateix ha passat amb la Xina, país per al qual les expectatives de creixement s'han retallat fins al 6,3%, mentre que per a la zona euro s'han rebaixat una dècima, fins a l'1,7%.
«La institució admet que no és només la Xina» el que ha provocat aquestes revisions, sinó també «l'apreciació del dòlar, la inestabilitat als mercats i l’aversió al risc. Tot comptat i debatut, el deteriorament de les condicions financeres», ha destacat l'expert, que remarca que les recomanacions de l'organisme són «més política monetària a Europa i el Japó, més política fiscal i més despesa en infraestructura als països que puguin, cautela des de la Reserva Federal nord-americana (Fed, per les sigles en anglès) i una estratègia clara i transparent a la Xina».
MILLORA GRADUAL PER A ESPANYA
Aquests últims mesos l’FMI ha anat revisant gradualment a l'alça les seves expectatives de creixement per a Espanya. El mes d'octubre passat va adjudicar a l'economia espanyola un creixement del 2,5%, mentre que fa un any el situava en l’1,8%. Aquesta és la setena ocasió en què l'organisme revisa a l'alça la previsió de creixement d'Espanya per a aquest 2016.
D'aquesta manera, l'economia espanyola se situa per sobre de la perspectiva de creixement de la zona euro, que ha millorat en una dècima per a aquest 2016, fins a una expansió de l'1,7%, mentre que per al 2017 l’estimació es manté en l'1,7% previst en l'informe anterior.
A més, la perspectiva de l’FMI per a Espanya també és superior a les de les principals economies de la zona euro. La projecció de creixement per a Alemanya per al 2016 ha augmentat una dècima, fins a l'1,7%, mentre que la institució ha empitjorat dues dècimes la seva projecció per a França, fins a una expansió de l'1,3%. Per la seva banda, la previsió de creixement per a Itàlia es manté en l'1,3%.
LES REFORMES QUE ACONSELLA L’FMI
D'altra banda, l’FMI ha indicat que entre les reformes estructurals que ha d'abordar cada país cal incloure-hi l’«enfortiment» de la participació en el mercat laboral, la solució del sobreendeutament i la reducció dels «obstacles» a l'ingrés als mercats de productes i serveis.
A més, la institució ha instat a modificar la política fiscal a curt termini, «quan les condicions ho permetin», amb l'objectiu d’«ajudar» la recuperació mitjançant inversions que augmentin el capital productiu futur. En aquest sentit, ha indicat que «la consolidació fiscal hauria de ser equitativa i promoure el creixement».
En aquest sentit, ha qualificat d’«essencial» la continuació d'una política monetària acomodatícia en les economies avançades en les quals la taxa d'inflació es troba «encara molt per sota» de les metes dels bancs centrals, entre les quals hi ha la zona euro.
REFUGIATS: LES GRANS DIFICULTATS
I en l'informe l’FMI també ha abordat l'arribada de refugiats procedents de països en conflicte a Europa. La institució destaca que aquesta situació està provocant «grans dificultats» per a la capacitat d'absorció al mercat laboral, encara que ha assegurat que els països receptors haurien d’«aprofitar» els beneficis econòmics a llarg termini que comporta l'arribada de refugiats.
«Les mesures de política encaminades a contribuir a la integració dels migrants per força laboral són crítiques per calmar les inquietuds relatives a l'exclusió social i els costos fiscals a llarg termini», ha advertit l’FMI.